Un parèntesi

Em prenc un descans a la feina per a escriure-us una miqueta, que últimament us tinc una mica abandonats, però és que no tinc temps per a res, en serio. Al laboratori tinc molta feina amb els meus experiments d'adsorció, de moment tinc els resultats de la primera tongada i m'ha sortit bé la meitat, això vol dir que haig de repetir l'altra meitat, que és el que estic fent ara... però m'han pres la balansa (mmm, teclat estranger) i per tant m'haig d'esperar. O sigui que aprofito l'ocasió per a explicar-vos les meves últimes aventures.

El cap de setmana passat, per tercera vegada des de que estic aquí, me'n vaig anar a un mercat medieval, però aquest cop acompanyada pel Dietmar, el Sanheng i la Sofia. Vam anar al castell Lichtenberg, ja que el mercat es feia a dins. La veritat és que el castell val la pena de visitar o sigui que imagineu-vos que bonic que era amb el mercat... clar que vam tenir un petit problema meteorològic: el diluvi. No va parar de ploure en tot el dia, i a més a més amb ganes. Conseqüència immediata: ens vam mullar, conseqüència secundària: es va anar enfangant tot de forma que jo amb el meu vestit medieval em vaig dedicar a netejar el terra, a més a més com que s'anava mullant, cada cop pesava més i per tant cada cop l'arrossegava més... al final del dia va quedar... molt medieval. I com que ens havíem de refugiar a algun lloc doncs anavem de botigueta en botigueta i una mica més i em gasto tots els estalvis.

I diumenge, doncs per no avorrir-me me'n vaig anar amb la Ilka i el seu xicot a Würzburg, una ciutat molt maca a la vora del riu Main. Per sort allà no va ploure, perquè a la tarda vam anar a un festival que es deia algo així com "a l'aire lliure i gratis". Va estar molt bé, ja podrien fer alguna cosa d'aquestes a Tübingen, jeje.

Bueno xiquets, que em diuen que la balansa ja està lliure, ens llegim.

De barbacoa

Ahir al matí va caure el diluvi sobre Tübingen, de fet porta una setmana plovent totes les nits, però ahir va ploure durant el dia. Jo tinc una teoria per a explicar aquest canvi en el comportament meteorològic, i és que ahir estàvem convidats a una barbacoa i si hagués plogut a la nit ens hauríem mullat. Per tant, el cel de Tübingen, amb una gran indulgència per part seva, va decidir descarregar durant el dia per a estalviarnos la dutxa nocturna... que amable.

La barbacoa estava organitzada pels estudiants de geologia de la universitat, i ens van convidar a tots els doctorands perquè més o menys formem part d'aquesta facultat. Es feia al mig del camp, a uns 15 minuts de Tübingen en el transport alemany per excelència: la bici. O sigui que ja ens teniu a les 8 del vespre l'Uli, el Sangheng, l'Ilka i jo muntats en les bicis cap a la barbacoa. Jo amb la antiga bici de l'Uli, que és molt més gran que jo i per tant no em puc posar d'empeus, cosa que fa que les parades als semàfors siguin tota una aventura, però vam arribar sense tenir cap accident.

La veritat és que aquesta gent té molta pràctica en això de les barbacoes: hi havia dos focs preparats on cadascú es feia la seva pròpia carn (l'havies de portar de casa), un bar amb beguda molt barata, incloent cubates a 1,5 euros i un buffet d'amanides per al que pagaves 2 euros i podies menjar tot el que volies. Quan es va fer fosc la barbacoa es va convertir en un foc on vam acabar tots perquè començava a refrescar. Tot acompanyat amb música, antortxes i mooooooooooooooolt de fang, no vulgueu saber com van quedar els pantalons i les sabates. Si a més a més afegim que em vaig trobar a l'Andi, el meu guapo veí d'habitació, i que vam estar xerrant una estoneta, descobrint que és geòleg, és clar, sinó no hagués anat a la barbacoa, doncs podem dir que la nit va ser genial.

El problema va ser la tornada, jo seguia tenint el problema de la bici, incrementat per l'alcohol en sang i pel fet que la meitat del camí era a les fosques pel mig del bosc i que la meva bici no té llum, però miraculosament vaig arribar a la residència sencera i crec que vaig aconseguir lligar la bici prou bé. Això sí, aquest matí m'he aixecat amb una lleugera resaca i molt mal al cul, m'abstendré d'agafar la bici aquest cap de setmana.

Ens llegim

Organitzadora?

Ahir era l'aniversari de l'Ilka i ho vam anar a celebrar a un bar de cocktails, res especial, de fet la majoria de la gent es va enterar en aquell moment que era el seu aniversari, perquè ella no ho havia dit, i per tant l'únic regal que va rebre va ser el meu... però vam passar una bona estona. I la veritat és que van ser un parell d'hores molt ben aprofitades.

En els dos mesos que porto aquí m'he guanyat la fama d'organitzadora d'events i jo crec que la gent agraeix aquestes coses, perquè van sorgir unes quantes propostes que òbviament em tocarà organitzar a mi, però que ho faré amb molt de gust. De moment demà tenim una barbacoa al mig del camp que organitzen els estudiants de màster, jo com sempre vaig oferir el cotxe, però algú va dir que era un passeig bonic per a fer en bici... però és clar, no tinc bici, cap problema, aquí tothom en té de sobres, o sigui que de seguida va sorgir un dels nois que m'oferia la seva bici vella, i avui s'ha presentat al laboratori amb una bici enorme i súper bruta amb la que espero no matar-me demà a la tarda. De moment aquest matí m'he dedicat a netejar-la una mica, i el resultat no ha sigut gaire bo, però mentre les rodes girin i els frens funcionin, jo em conformo.

Per dissabte anem a un mercat medieval... síííííííí, un altre, encara no està clar a quin, perquè n'hi ha uns quants aquest cap de setmana. I a part de tot això em toca organitzar, espero que l'Ilka em doni un cop de mà, una barbacoa a una stocherkahn, no sé si això us ho he explicat: a Tübingen hi ha unes barques molt típiques per anar riu amunt i avall, i és molt comú que a les tardes la gent agafi aquestes barques i faci una barbacoa a dins. Cal tenir en compte que la cosa és una mica inestable i que a més a més hi ha algú que ha de remar, de forma que tot acaba sent un embolic, però és molt divertit, especialment quan ja portes una estona bebent. Això sí, tothom ha de colaborar amb això de remar i guanyar-se el sopar. Ja us explicaré que tal resulta.

Ens llegim

Sin noticias en el frente

Després d'un cap de setmana d'allò més avorrit, no sé que va pasar però tothom va desaparèixer divendres a la tarda i em vaig trobar jo amb mi mateixa compartint un dia de lectura, un intent de sortir de festa i una visita a un dels molts mercats medievals que es fan per aquestes terres, ahir per fi vaig reprendre les meves relacions socials amb l'Ilka. Va resultar un dia dels més tranquils, treballant bastant i poca cosa més. Jo esperava rebre notícies dels meus corresponsals a Barcelona, però per coses del destí no va ser així, mira, en el fons millor, així estic una mica més tranquil.la. Total, que després d'estar tot el dia davant de l'ordinador processant les fantàstiques dades de l'últim mostreig de l'Aquaterra i de parlar amb el Jose, que em va dir que no l'havien atès a l'oficina d'assistència jurídica perquè ja no hi havia lloc, vaig decidir que ja n'hi havia prou, que l'endemà seria un altre dia i que necessitava una mica d'aire fresc. Com semblava que l'Ilka es trobava en la mateixa situació, vam decidir anar a la piscina per a refrescar-nos. I quina piscina!!!!!! No us penseu que és un rectangle d'aigua blava amb línies al fons, que va... Més aviat és una barreja entre això, un petit parc aquàtic i un petit SPA. O sigui que és una piscina enorme amb trampolins, tobogans i xorros d'aigua per tot arreu, una passada... el que veieu a la foto és més o menys un terç i s'intueixen l'enorme trobogan a la dreta on els nens es tiren com bojos passant olímpicament del semàfor, però on faig disfrutar quasi tant com ells. I el massatge a sota del bolet aquest del mig em va relaxar de tal manera que avui em sento capaç d'enfrontar-me al que faci falta, espero que duri tot el dia.

I després de tant reconfortant bany que millor que una sessió de cuina germànica, que va incloure patates amb quark, això ho haig s'exportar perquè està boníssim, i un parell de pastissos per a celebrar l'aniversari de l'Ilka, que és avui, i que ja us explicaré que tal van quedar. O sigui que ara, amb forces renovades me'n vaig a treballar i a esperar ansiosa les notícies de la ciutat comptal.

Ens llegim

Aigua

Sabeu quant de temps feia que no em posava unes botes d'aigua?? M'he sentit una nena un altre cop, trepitjant tots els tolls que trobava, saltant no, que després s'embruta la roba i ara no és la mama qui la renta. I tot perquè he anat a sopar a casa de la Ilka una cosa que en diuen Kartoffelpizza ( que de pizza no tenia res) com a teràpia antiestrés després d'un dia sencer penjada al telèfon intentant solucionar pacíficament el que no té solució pacífica. I a l'hora de marxar cap a casa no parava de ploure, total que m'ha equipat amb un impermeable i unes botes d'aigua (anava amb sandàlies de dit) i cap a la resi... i la veritat és que aquest passeig sota la pluja m'ha servit per a netejar els nervis i el patiment que he carregat tot el dia, es podria emportar també els advocats... Almenys ara estic més tranquil.la, amb mitja Barcelona revolucionada, espero que d'aquí a poc comenceu a recollir signatures per la causa. Ara en serio, gràcies a tots pels consells, gestions, preguntes vàries, interès i ànims. Quan tot es solucioni positivament ho celebrarem.

Ens llegim

Tornar a la realitat

Una de les coses més dures que hi ha en aquesta vida és venir de passar-t'ho bé amb els teus amics, de disfrutar d'una tarda meravellosa fent una barbacoa en una stocherkahn (la barca típica de Tübingen) i topar-te de cara amb la realitat. Entrar a la teva petita habitació... que et costa només 180 euros però que prefereixes perquè així pots estalviar i adonar-te que les teves fantàstiques setmanes a Alemanya ja no són tan meravelloses com abans.

Crec que aquest és el segon post negatiu que escric, no us he explicat les meves penes, de fet perquè no en tenia... però ahir va ser un dia horrible. I sé perfectament que podria fer un post super graciós explicant que tenia mal de panxa perquè el cap de setmana vaig anar a Holanda i em vaig posar fins al cul de Stroopwafels, o dient-vos que les meves amigues les "garrapates" han tornat a l'atac i que de la meva excursió al bosc en tenia una de record a la panxa... podria explicar-vos això i molt més... però avui no em sento graciosa... avui m'han donat la gran notícia que l'administrador del pis va deixar de cobrar-me les despeses de comunitat els últims 4 anys de lloguer i és veu que ara ho haig de pagar. Ho he mirat al contracte i és cert, bueno, més que cert és interpretable, però quan un qualsevol com ara jo es llegeix el contracte no pensa que "gastos derivados del mantenimiento de la finca" es refereixi a 50 euros al més de comunitat. Total, haig de pagar de cop 2500 euros... res, mig milió de pessetes, però com que sóc rica doncs no passa res, total, comparteixo el meu pis de 32 metres quadrats amb un amic que dorm al sofa per a tenir companyia, no per a res més. Però bueno, els diners no són importants, no?

Ens llegim

BA + Geigerlefest

Dimecres va ser un dia intens, tan intens que he necessitat un dia sencer per a recuperar-me, si és que l'edat no perdona, tot i que segons la Sofia la culpa la té el vodka alemany, que és del pitjor del món.

15:30: surto del laboratori cap al Hanns-Martin-Scheleyer-Halle, que ve a ser el Palau Sant Jordi d'Sttutgart, equipada amb el carnet, la clau de Kit, un entrepà i l'entrada per al concert de Bryan Adams.
16:30: sobre l'hora prevista i després d'aparcar Kit sota un cartell de prohibit aparcar (ups) em planto a l'entrada del Halle aquest seguint a la gent que porta les samarretes de Bryan Adams i al més pur dels vells temps em disposo a fer cua resant per a que cap de la cincuantena d'alemany que hi ha asseguts al terra estigui equivocat i aquesta sigui la porta correcta.
17:30: després d'avorrir-me com una ostra sota un sol impressionant considerant que estic a Alemanya i dedicar-me a fer papiroflexia amb el paper de plata de l'entrepà, decideixo que és moment de menjar-me el meu sopar... i el formatge de l'entrepà estava fos, en serio, feia una calor horrible.
17:50: un dels alemanys s'aixeca i tota la resta de gent, que havia ascendit a uns 200 ens precipitem cap a les valles, "cual borregos", esperant que obrissin le portes a les 18:00 per a sortir del sol que ens està fregint.
18:10: no van obrir les portes a les 18:00 i fins aquesta hora no comença a haver moviment a l'altra banda de les valles
18:35: per fi es decideixen a deixar-nos passar, jo disposada a fer la carrera de la meva vida intentant seguir als alemanys que tenia davant, però els de seguretat no ens van deixar córrer, inaudit i vaig haver d'ensenyar l'entrada com a cinc vegades!!!!
18:45: estic situada a primera fila una mica a l'esquerra de l'escenari, esperant a que comenci She says, els teloners, que suposo que deuen ser alemanys.
20:00: la gent comença a xiular i 3 minuts després apareixen She says, toquen durant mitja hora amb un exit relatiu i per fi deixen pas a l'estrella de la nit.
21:15: per fi, després de quasi 5 hores d'espera comença el concert, ueeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!! Però el Bryan, que és molt considerat enlloc d'apareixer a l'escenari comença a tocar a un altre escenari al fons de la sala, de forma que tothom el pot tenir aprop, que mono. I amb Best Of Me es passeja entre el públic fins arribar a davant, on es va pujar a la valla just a dos pams d'on jo estava, buuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuf, impressionant. http://www.youtube.com/watch?v=xfQ1LZ4Kjg8 Va ser un concert genial, amb tots els grans èxits i, contràriament al que jo pensava, amb un públic bastant entregat que cantava amb totes les forces, fins i tot avançant-se al propi Bryan Adams. Més de dues hores plenes d'emocions de les que us podria posar mil cançons, estan quasi totes al Youtube.

23:45: jo i Kit sortim corrents cap a Tübingen, on haig d'arribar a les 12 per a estar preparant cubates a la gran festa del semestre de la meva residència.

00:30: per fi arribo a la barra de bar més cutre que he vist en la meva vida i em disposo a complir amb la meva mitja hora de feina comunitaria a la festa, preparant cubates en uns gots de plàstic reutilitzats, que ecologistes que són aquests alemanys, amb l'alcohol més xungo que he vist mai. Encara no se com ho vaig aconseguir, però crec que em vaig apanyar prou bé amb l'alemany. Això sí, feia una calor horrible i hi havia tantíssima gent.

01:00: acaba el meu torn al bar i em disposo a disfrutar de la festa, em trobo a mil amics, em conviden a uns quants cubates, em presenten a un munt de gent, parlo més castellà que una altra cosa i m'ho passo súper bé!!!! Heu de venir a alguna d'aquestes festes.

03:00: torno al bar per anar a ballar amb la Nicole, però acabo preparant cubates amb una turca impressionant, em foto l'òstia del segle i a partir de llavors no recordo res més, només que ahir tenia tal resaca que vaig ser incapaç d'aixecar-me del llit, tampoc vaig veure tant, ho juro, que jo recordi tres cubates...

Un altre sentit de l'estança

Avui tres persones diferents m'han dit que es sentien molt afortunades per tenir-me al seu costat, fins i tot una m'ha dit que era un regal per a ella que jo hagués vingut a passar 6 mesos a Alemanya i una altra que no estaria tant feliç a Tübingen si jo no estigués aquí. Diuen que els contagio la meva alegria, que se senten molt bé quan estic al seu costat, m'han fet emocionar tant!! No sé si mai us ha passat això, si mai us han dit aquestes coses tan boniques, no sé si mai heu tingut la meravellosa sensació que tinc ara, el saber que la meva presència aquí és important per a unes quantes persones. És una sensació magnífica que no canviaria per res, em fa sentir bé amb mi mateixa, em fa sentir bé amb el món. Me n'adono que estic com a casa, que només en dos mesos ja hi ha gent que m'estima i que vol que estigui al seu costat i això no es paga ni amb tot l'or del món. Avui aquestes tres persones m'han fet molt feliç, m'han arribat a l'ànima i els estaré eternament agraïda, i de moment no conec una altra forma per a donar-los les gràcies que compartint-ho amb vosaltres. Ara ja sabeu que a Alemanya hi ha gent meravellosa i que he tingut la immensa sort de trobar-los a Tübingen. Científicament la meva estança pot ser un desastre, m'és igual, perquè el dia d'avui li dóna sentit a aquests 6 mesos.

Spanisch essen

És diumenge a la tarda i estic amb un colocón impressionant, conseqüència d'una shisha que m'acabo de fumar i del dinar al més pur estil català-espanyol que ara mateix us passo a relatar, o sigui que si aquest post acaba sent una mica incongruent no patiu, que és cosa de l'alcohol.

A les 12 del migdia he començat a cuinar amb la Hannah i la Sofia en el que ha sigut la meva primera aportació a la vida social de Geigerle B2-Kuche. Entre les 3 hem preparat un munt de coses per a un dinar de 10 persones: un bol enorme d'empedrat (aquesta mena d'amanida de fesols), un munt d'escalivada, amb el corresponent pa amb tomàquet i el que vaig trobar al super que s'assemblava més a les anxoves, una truita enorme a l'estil de Bilbao, o sigui truita de patates farcida de formatge i pernil, i el plat estrella: una mena de paella-arròs a la cassola mar i muntanya que ha quedat prou decent per a no estar feta amb els estris i ingredients adequats. A més a més uns 9 litres de sangria feta amb vi de Macedònia (el més barat que vaig trobar) i crema catalana de postre, sense cremar és clar, perquè aquí no tenen el cremador, i tot i que he intentat fer un invent... doncs no ha resultat gaire bé. Resultat, la taula parada feia un goig impressionant i de fons, Amaral, la Oreja, Shakira i Juanes per a fer ambient.

El plat estrella ha resultat no ser tan estrella, perquè aquí els alemanys són un pel rarets i han començat a fer cares rares quan han vist que hi havia sípia, gambes i musclos, alguns fins i tot m'han dit que no els havien menjat mai!!!!!!!!!!!!!!!!! I mira que em van costar cars, això sí, eren uns musclos enoooooooooooooormes, no us ho podeu ni imaginar. Total que veies com durant el dinar anaven passant coses d'un plat a l'altre i al final el Micha i el Petar s'han acabat menjant els musclos de tothom. Però el que si que ha tingut un exit impressionant i del que el Martin ha solicitat que en faci un altre dia és la truita de patates!!!! Si és que em surten unes truites boníssimes. Després ha sorgit un fan de l'escalivada, que m'ha demanat la recepta i se m'ha posat tothom a intentar pronunciar el nom... quin fart de riure. La crema catalana ha suscitat un "mmm, sehr lecker" general, que ve a ser un "mmm, molt bona", i això que no estava cremada. On m'han deceptionat, per això, és amb la qüestió del beure, la Sofia i jo ens hem posat les botes, però la resta ha passat bastant de la sangria. Resultat en excedents: empedrat i escalivada per a una setmana i sangria per un tubo, que com ens la bebem la Sofia i jo... demà no anem a treballar.

Ara, el que de veritat ha sigut per a morir-se és quan se m'han posat tots a donar cops a la taula, que ve a ser l'estil alemany d'aplaudir, amb totes les seves ganes i no han parat de repetir-me que estava tot molt bo i que moltes gràcies... m'he emocionat i tot. La veritat és que són molt monos, i més encara quan s'han posat a fregar els plats... Ja ho sabeu, jo cuino i els altres freguen. Aquí us deixo un últim record del dinar.

Ens llegim

Cap de setmana tranquil (?)

Aquest cap de setmana, per primer cop des de que estic a Tübingen, no tinc plans. Això vol dir que no tinc res a fer? Els que em coneixeu bé ja sabeu la resposta: NOOOOOOOOOOO, tinc mil plans i de cap de setmana tranquil l'únic que té es que no haig de conduir mil quilòmetres per anar-me'n a l'altra punta d'Alemanya, és a dir, que em quedo a Tübingen, que ja tocava. Però està sent un cap de setmana mogudet-relaxat, incongruent?, sí, molt però que hi farem, sóc així. Per començar amb bon peu divendres, o sigui ahir, vam planejar anar de festa al meu local preferit, el Jazz Keller, que algunes ja coneixen, però abans vaig passar a buscar a la Ilka per casa seva ampolla de Porto en mà (homenatge al Nuno, a l'Agus i al guapo de la Garrafeira de Porto), total que almenys jo vaig arribar al bar una mica tocadeta. I la cosa va millorar notablement després del primer Tequila Sunrise, que és que aquí si demano un Bayleis em quedo una mica amb les ganes, perquè em posen l'equivalent als gots de fluor de quan anavem al col.legi, vaja, que en necessito 10 per notar algo. La música no era una meravella però va anar millorant durant la nit al mateix ritme que els alemanys s'animaven, perquè mira que els costa, no hi ha manera de que deixin la cervesa i es posin a ballar. I a mitjanit van apareixen uns nois de la residència amb els que vam estar tota la nit ballant de meravella.

Aquest matí he decidit que per a fer passar la resaca no hi havia res millor que anar caminant (45 minuts aprox i en pujada) al Jardí Botànic de Tübingen, on havia quedat amb la noia italiana del grup per a una visita cultureta. I ha resultat ser molt interessant, a més a més de gratis, no en serio, que m'ha agradat molt i he fet tantíssimes fotos de flors... I a la tarda excursió al súper amb la Sofia, de la residència, per a comprar tot el necessari per al meu dinar spanish de demà, al que vindran unes 10 persones, el menú: arròs a la cassola, escalivada, truita, empedrat, crema catalana i, sobretot, molta sangria, a veure si així se m'espavilen una mica, que aquests alemanys no es relacionen amb ningú si no porten una mica d'alcohol en vena. O sigui que ja sabeu, demà toca la crònica del dinar "haciendo amigos", a veure si surt tot bé.

Ens llegim.