Tot i que la setmana va comensar i acabar fantàsticament, si pogués m'agradaria esborrar-la perquè tot el que ha passat aquests dies m'ha fet patir molt. Tot va comensar amb la foto del post anterior, en el que anava a ser un dia de relax de 4 amics a l'Oktoberfest a Munic. I tot va ser perfecte fins a les 4 de la tarda. Hi havia una gentada increible, la meitat dels quals anaven vestits amb el tratge típic, era una imatge magnífica (ja em direu quanta gent va vestida de catalanet per les festes de la Mercè). Em van entrar tantes ganes de tenir un vestit d'aquests amb el davantalet, les trenes i les tetes apretades... I és clar, a l'Oktoberfest s'hi va a v(b)eure l'ambient i la cervesa, o sigui que, després de molts intents, vam aconseguir trobar 4 llocs lliures en una de les carpes de la festa. I vam demanar les respectives 4 gerres d'un litre de cervesa, sí, jo també em vaig demanar un litre de cervesa. No es que la cervesa sigui molt forta alcoholicament parlant, però és clar un litre de cervesa per cap en mitja hora té molt més efecte del que us pogueu imaginar. Va ser divertidíssim, tota la gent cantant, ballant i brindant a sobre de les taules i les cambreres (perquè quasi tot són dones) vinga a portar gerres i gerres, que pesen una barbaritat. M'ho vaig passar molt, molt bé, i de seguida que els meus acompanyants em passin les fotos us les poso per a que veieu que de veritat em vaig veure un litre de cervesa (Jose, no me lo tengas en cuenta, pero es que en la Oktoberfest no se puede hacer otra cosa, pero que quede claro que sigue sin gustarme).
El problema va venir quan després d'un petit moment de despiste vaig descobrir que la meva motxil.la no estava on l'havia deixat. La vam buscar desesperadament fins que va ser evident que ens l'havien robat. I això era un gran desastre, perquè entre tot el que hi havia a la motxil.la estaven les claus del cotxe, i per tant no podíem tornar a casa amb ell. Després de donar mil voltes per Munic per a denunciar el robatori i de demanar a la policia què podíem fer amb el cotxe i que passessin olímpicament de nosaltres, vam decidir trucar a la grua, que va obrir el cotxe i vam poder agafar tot el que hi havia a dins i el va moure a una plasa de parquing on no calia pagar. Vam tornar a casa amb el tren en un viatge etern de més de 7 hores i a partir de llavors no em va quedar altre remei que esperar a que arribés la 2a clau del cotxe que el Jordi em va enviar des de Barcelona. Durant tota la setmana només feia que pensar que hi havia algú a Munic buscant un Hyundai espanyol i que segur que el trobaven. Però per fi divendres la vaig rebre i me'n vaig anar a recollir a Kit, que per sort estava al mateix lloc. També vaig anar a l'oficina d'objectes perduts a veure si els lladres havien llensat algo de la motxil.la i alguna ànima caritativa l'havia recollit, però no hi va haver sort. M'han robat la càmera, tota la documentació i absolutament totes les meves claus...almenys el cotxe segueix amb mi, sinó ja em veia a Alemanya per molt de temps...
El bon final de la setmana és que per fi, i quasi de sorpresa, el Jordi em va venir a visitar. Em va fer moltíssima il.lusió i a més a més així ell s'ha escapat d'una mort segura. Van ser dos dies, massa curts, però molt intensos, amb guitarreta i xerrera fins a les dues del matí, visites a un castell (per descomptat) i a la ciutat d'Strasbourg, que tot i que estar a Fransa sembla que sigui alemanya però que val moltíssim la pena. La part més positiva per al Jordi va ser que per anar a Strasbourg haviem de travessar la Selva Negra i de tornada vam aturar-nos a menjar-nos un tros del pastís més famos de la zona, boníssim. I bueno... el matalàs de convidats encara està a la meva habitació perquè aquest cap de setmana torno a tenir visites!!!!
Ens llegim
