Visites varies

Per a poder posar-me al dia amb aquesta mena de diari d'aventures que he creat haig de resumir en un sol post les últimes dues setmanes per les terres germàniques, que extranya però molt feliçment han estat plenes de visites de gent de Barcelona que per una o altra raó ha vingut a parar a aquest país humit i fred.

Les primeres: l'Anna i la Gemma, que després d'un llarg viatge en avió que quasi les porta a l'altra punta d'Alemanya van estar instal.lades a un raconet de la meva habitació durant 6 dies (crec, fa tant de temps que ja quasi ni ho recordo). Les nenes van aprofitar que havia de treballar durant el matí per a gandulejar com Deu mana quan un està de vacances, no com jo, que normalment després de les vacances necessito uns dies per a descansar. Però tot i això vam fer bastantes coses, inclosa la ja tradicional barbacoa a l'stocherkahn, aquest cop però amb una mica menys d'entusiasme, l'excursioneta en bici (jo perquè ja m'he acostumat però crec que les nenes es sentien com a "Verano Azul"), el típic sopar alemany al Neckarmüller i un parell de visitetes turístiques a Stuttgart i Bamberg, que se suposa que és la ciutat més bonica d'Alemanya i a més va coincidir que estaven de festa major. I a més a més d'això vaig aprofitar per fer un soparet de coneixença amb els meus amics, sense gaire èxit, en el que les nenes vam llansar-se una mica amb l'anglès. Heu de venir més sovint i ja veureu com en 4 dies parleu perfectament en anglès.

(m'ha molat això de no haver acabat el post i ja tenir un comentari ;-) Comentari del comentari: si sabessis com ha millorat el meu anglès des de que estic aquí...)

Bueno, segueixo amb les visites: tot i que tècnicament no era una visita sinó més aviat un congrés la Txell també es va passejar per aquí, bueno, més aviat em vaig passejar jo, perquè la setmana passada vaig anar fins a Koblenz per a visitar-la i de pas vam fer una ruteta pel riu Mosela (que bonic) i, com no podia ser d'una altra manera, vam visitar un castell. Aprofitant que tot plegat no quedava massa lluny d'Idstein vam anar a visitar a la Manuela que ens va preparar un sopar fantàstic acompanyat per dues ampolles de vi per a 3 persones.

I ahir doncs vaig rebre la inmensa sorpresa de saber que la Lina venia a Tübingen per a un minicurset d'extracció amb un home que treballa amb mi al laboratori. O sigui que hem quedat per fer el minicircuit de reconeixement de la city i un fantàstic sopar al restaurant de sempre. De fet acabo de deixar-la a l'hotel, que també és el de sempre, els que mai heu anat a Tübingen ja sabeu quin és.

(si la Txell i la Lina em passen les fotos ja les penjaré)

I entremig de tot això se suposa que he treballat, jeje.

Torno a la càrrega

Us tinc molt abandonats, ho sé. I a més a més l'últim post ha causat una gran preocupació entre tots vosaltres, cosa que haig de confessar que em reconforta molt. Però bueno, fa dos dies que el sol torna a brillar a Tübingen, les coses tornen a poc a poc al seu lloc i jo segueixo tant enfeinadíssima que no trobo cap moment tranquil per a posar-vos al corrent de la meva vida alemanya. Després del terrabastall de fa quasi dues setmanes, buf, tant de temps em vaig prendre uns dies de vacancetes a casa de la Hannah, aprop de Hannover, on a part de relaxar-me una barbaritat, d'avansar moltíssim amb l'últim de Harry Potter i de fer una miqueta de turisme a Bremen i Hamburg, vaig redescobrir la meva passió pel piano amb un llibre de cansons per a nens, però estic molt orgullosa de poder recordar com es tocava després de 10 anys d'abstinència.

I ara, doncs torno a tenir visita catalana, l'Anna i la Gemma estan passant uns dies amb mi i si abans tenia poc temps doncs ara encara menys. Al matí vaig a treballar (de fer ara estic al laboratori esperant que el gasos acabi de punxar una mostra) i a la tarda i a la nit faig de guia turístic, cuinera, taxista i el que faci falta per a tenir a les meves visitants molt contentes. Que després del que els hi va costar arribar fins aquí...

Bueno, intentaré no apalancar-me tant i prometo no tornar-vos a espantar d'aquesta manera. Al proper post, totes les aventures de la companyia catalana, a poder ser amb fotos.

Ens llegim

Crees en los milagros? Hoy no

Què fer quan una de les persones més properes a tu et fa mal? Probablement sense intenció, segur sense intenció, només per fer les coses sense pensar en com poden afectar a l'altra persona, però tot i això et fa mal. I veus en els seus ulls que li sap molt greu, que es va equivocar i es penedeix. Però no saps si prefereixes fugir del seu costat o apropar-te encara més, perquè en contra de tota lògica, és la única persona que et pot consolar. Què fer quan en un instant perds tota esperansa i el món màgic que havies construit al teu voltant es desfà i topes de morros amb una realitat, que tot i saber que era la vertadera, quedava amagada per aquells petits detalls tan importants per a ser una miqueta més felis? Què fer? Oblidar-ho tot? Fer com si diumenge a la nit no hagués existit i seguir en el món màgic que tant t'agrada? No, això no ho puc fer, i no sé si queda temps per a construir un altre món màgic.

.....................-Crees en los milagros?

-Hoy no.

........................................................"Amelie"

Blackmore's night

Com més o menys tots sabeu, m'encanta aquest grup, tant que l'any passat vaig fer la bogeria més gran de la meva vida, vaig agafar a Jordi, a Kit i vam anar rumb a Alemanya només per a veure un concert seu. Quan vaig arribar a Tübingen ara fa uns mesos vaig començar a mirar la pàgina web cada dia per veure si aquest any també feien una gira alemanya i és clar que sí. Des d'aquell moment jo crec que m'he tornat encara més fan i una part molt important de la meva estada aquí ha començat a girar entorn del meu grup preferit. Vaig comprar entrades per a dos concerts, amb possibilitat d'un tercer, que és aquesta nit, però encara estic decidint què fer. El primer concert va ser aprop de Leipzig i amb una gran alegria per part meva la Mònica em va acompanyar (i crec que li va agradar i tot, qui sap, potser tindrem una altra fan, jeje). El concert va estar molt bé però va ploure molt i crec que això va afectar notablement a la meva opinió perquè al final vaig sortir una mica decepcionada. A part de l'inconvenient de la pluja, no quatre gotes, no us penseu, va arribar a ploure moltíssim, el concert va ser una mica raro, perquè tot i que no el van suspendre i van seguir tocant hi va haver un moment, quan ja havia acabat de ploure, que la Candice va dir: gràcies per haver aguantat el xàfec i fins una altra. I així es va acabar el concert, per més que vam cridar i aplaudir no van tornar a sortir. I no sé, em va quedar mal sabor de boca, em va donar la sensació que li va faltar un vertader final, que es van saltar alguna cosa i la veritat es que vaig sortir una mica decepcionada. Però bueno, el posterior robatori d'un cartell, juntament amb la fusta on estava enganxat a l'arbre va animar una mica la tornada cap a Leipzig.

Jo encara tenia una altra entrada, aquest cop per a Burghausen, un castell realment enorme que hi ha a una hora de Munchen. Aquest cop també anunciaven pluja i jo ja m'esperava el pitjor però tot i això em vaig plantar al castell amb el meu vestit medieval, l'mp3 per a intentar gravar alguna cosa i un parell d'entrepans per a no morir de gana. La veritat es que vaig arribar més tard del que volia i això no va permetre que seiés gaire endavant, però no va ploure i el concert va ser fantàstic. Vaig disfrutar molt tot i que els alemanys protestar molt quan m'axecava o em posava a cantar a crits però al final hi va haver un moment d'eufòria general i tothom es va posar dret, aconseguint un munt de bisos. La gravació va resultar mig aprofitable, quasi aconsegueixo un autògraf (hauré d'anar a un altre concert) i vaig sortir carregada de CDs, mocadors i pòsters.

I entre un concert i l'altre vaig anar a Praga amb els meus pares, però això serà per un altre post, i allà vaig anar a un restaurant al que ells hi van molt (això ho va dir la Candice en el primer concert) i al que li han dedicat una de les seves cançons. O sigui que em vaig plantar al famós restaurant amb els meus pares. Quin lloc més màgic, pel lloc, per la música, per l'atmòsfera, per moltes coses va ser un sopar que no oblidaré mai.

Però a part de tot el tema del concerts Blackmore's Night també s'ha convertit en un punt d'unió molt important entre el Prasesh, el noi nepalí, i jo. Descobrir que hi havia més gent a qui també li agradava un grup tan estrany i que a més a més tocava algunes de les cançons amb la guitarra va ser magnífic. Se'm posen els pels de punta cada vegada que el sento tocar Blackmore's night i tot i que no he aconseguit que m'acompanyi a cap dels concerts és genial saber que tinc algú molt aprop amb qui puc parlar d'aquest grup sense que em miri amb cara rara. A veure si li fa il.lusió la meva gravació cutre en mp3.

Ens llegim

VIVINT

Fa molts, molts dies que no escric, i no és que no hi pensi, de veritat, senzillament és que no trobo el moment, la inspiració. I tinc mil coses per explicar, excursions, visites, concerts... tantes coses que podria amplir fulls i fulls i us cansarieu molt abans d'arribar al final. Però també m'he adonat que sempre us parlo del que faig i molt poques vegades del que sento, de sentiments, sensacions o pensaments. Aquest blog està resultant una descripció del fets i no pròpiament una imatge de la meva vida aquí, i us esteu perdent potser la part més important de tota aquesta aventura, que va molt més enllà d'un experiment a un laboratori o del fet d'explorar un país nou.

Aquesta és potser l'experiència més enriquidora que he tingut mai i de la que estic intentant exprimir fins a l'última gota. És fantàstic adonar-me de tot el que estic aprenent, veure que el món no s'acaba als Pirineus, que hi ha mil coses noves per a fer i mil formes de fer les coses que un ja coneix. Però, sense cap mena de dubte, una de les millors coses és conèixer gent, aprendre dels que saben més que tu, fer amics, dels que potser no tornaràs a veure mai més però que deixen el seu petit granet de sorra en tu, dels que segur que et venen a visitar i conservaràs durant molt de temps, tornar-te a enamorar, encara que no sigui un amor del tot correspost, però quina importància té? Conèixer altres realitats, altres cultures, i intentar aprendre una mica de qualsevol situació, de la llengua (quasi impossible), de l'anglès (molt més factible), de química i altres ciències, aprendre a entendre el maleit temps alemany i a preveure quan plourà, cuinar altres plats i tastar-ne encara de més variats...

És una experiència molt més que enriquidora i serà més que satisfàctoria passi el que passi amb la part científica, que per altra banda va bastant bé. Jo li recomanaria sense cap mena de dubte a tothom que conec, una escapada a un món nou que et fa redescobrir-te per a després tornar a casa sabent una mica més del que ets capaç i sobretot, sobretot, sobretot amb la inmensa sensació d'haver aprofitat el temps de la millor manera possible: VIVINT.