Blackmore's night

Com més o menys tots sabeu, m'encanta aquest grup, tant que l'any passat vaig fer la bogeria més gran de la meva vida, vaig agafar a Jordi, a Kit i vam anar rumb a Alemanya només per a veure un concert seu. Quan vaig arribar a Tübingen ara fa uns mesos vaig començar a mirar la pàgina web cada dia per veure si aquest any també feien una gira alemanya i és clar que sí. Des d'aquell moment jo crec que m'he tornat encara més fan i una part molt important de la meva estada aquí ha començat a girar entorn del meu grup preferit. Vaig comprar entrades per a dos concerts, amb possibilitat d'un tercer, que és aquesta nit, però encara estic decidint què fer. El primer concert va ser aprop de Leipzig i amb una gran alegria per part meva la Mònica em va acompanyar (i crec que li va agradar i tot, qui sap, potser tindrem una altra fan, jeje). El concert va estar molt bé però va ploure molt i crec que això va afectar notablement a la meva opinió perquè al final vaig sortir una mica decepcionada. A part de l'inconvenient de la pluja, no quatre gotes, no us penseu, va arribar a ploure moltíssim, el concert va ser una mica raro, perquè tot i que no el van suspendre i van seguir tocant hi va haver un moment, quan ja havia acabat de ploure, que la Candice va dir: gràcies per haver aguantat el xàfec i fins una altra. I així es va acabar el concert, per més que vam cridar i aplaudir no van tornar a sortir. I no sé, em va quedar mal sabor de boca, em va donar la sensació que li va faltar un vertader final, que es van saltar alguna cosa i la veritat es que vaig sortir una mica decepcionada. Però bueno, el posterior robatori d'un cartell, juntament amb la fusta on estava enganxat a l'arbre va animar una mica la tornada cap a Leipzig.

Jo encara tenia una altra entrada, aquest cop per a Burghausen, un castell realment enorme que hi ha a una hora de Munchen. Aquest cop també anunciaven pluja i jo ja m'esperava el pitjor però tot i això em vaig plantar al castell amb el meu vestit medieval, l'mp3 per a intentar gravar alguna cosa i un parell d'entrepans per a no morir de gana. La veritat es que vaig arribar més tard del que volia i això no va permetre que seiés gaire endavant, però no va ploure i el concert va ser fantàstic. Vaig disfrutar molt tot i que els alemanys protestar molt quan m'axecava o em posava a cantar a crits però al final hi va haver un moment d'eufòria general i tothom es va posar dret, aconseguint un munt de bisos. La gravació va resultar mig aprofitable, quasi aconsegueixo un autògraf (hauré d'anar a un altre concert) i vaig sortir carregada de CDs, mocadors i pòsters.

I entre un concert i l'altre vaig anar a Praga amb els meus pares, però això serà per un altre post, i allà vaig anar a un restaurant al que ells hi van molt (això ho va dir la Candice en el primer concert) i al que li han dedicat una de les seves cançons. O sigui que em vaig plantar al famós restaurant amb els meus pares. Quin lloc més màgic, pel lloc, per la música, per l'atmòsfera, per moltes coses va ser un sopar que no oblidaré mai.

Però a part de tot el tema del concerts Blackmore's Night també s'ha convertit en un punt d'unió molt important entre el Prasesh, el noi nepalí, i jo. Descobrir que hi havia més gent a qui també li agradava un grup tan estrany i que a més a més tocava algunes de les cançons amb la guitarra va ser magnífic. Se'm posen els pels de punta cada vegada que el sento tocar Blackmore's night i tot i que no he aconseguit que m'acompanyi a cap dels concerts és genial saber que tinc algú molt aprop amb qui puc parlar d'aquest grup sense que em miri amb cara rara. A veure si li fa il.lusió la meva gravació cutre en mp3.

Ens llegim