Què fer quan una de les persones més properes a tu et fa mal? Probablement sense intenció, segur sense intenció, només per fer les coses sense pensar en com poden afectar a l'altra persona, però tot i això et fa mal. I veus en els seus ulls que li sap molt greu, que es va equivocar i es penedeix. Però no saps si prefereixes fugir del seu costat o apropar-te encara més, perquè en contra de tota lògica, és la única persona que et pot consolar. Què fer quan en un instant perds tota esperansa i el món màgic que havies construit al teu voltant es desfà i topes de morros amb una realitat, que tot i saber que era la vertadera, quedava amagada per aquells petits detalls tan importants per a ser una miqueta més felis? Què fer? Oblidar-ho tot? Fer com si diumenge a la nit no hagués existit i seguir en el món màgic que tant t'agrada? No, això no ho puc fer, i no sé si queda temps per a construir un altre món màgic.
.....................-Crees en los milagros?
-Hoy no.
........................................................"Amelie"
1 comentario:
Eeeeeh! STOP! Nonono! No em dóna la santa gana de que destrossis les teves essències d'aquesta manera.No sé si el que ha passat és el que m'imagino o no, però no perdem de vista que hi ha dies i moments dolents, sí, però després em de refer la motxileta i seguir caminant i xiulant pel carrer, mentre somiem.
Que no deixis que res ni ningú fagi perdre el teu sentit.
Abraçades!
Publicar un comentario