miércoles, 8 de agosto de 2007

VIVINT

Fa molts, molts dies que no escric, i no és que no hi pensi, de veritat, senzillament és que no trobo el moment, la inspiració. I tinc mil coses per explicar, excursions, visites, concerts... tantes coses que podria amplir fulls i fulls i us cansarieu molt abans d'arribar al final. Però també m'he adonat que sempre us parlo del que faig i molt poques vegades del que sento, de sentiments, sensacions o pensaments. Aquest blog està resultant una descripció del fets i no pròpiament una imatge de la meva vida aquí, i us esteu perdent potser la part més important de tota aquesta aventura, que va molt més enllà d'un experiment a un laboratori o del fet d'explorar un país nou.
Aquesta és potser l'experiència més enriquidora que he tingut mai i de la que estic intentant exprimir fins a l'última gota. És fantàstic adonar-me de tot el que estic aprenent, veure que el món no s'acaba als Pirineus, que hi ha mil coses noves per a fer i mil formes de fer les coses que un ja coneix. Però, sense cap mena de dubte, una de les millors coses és conèixer gent, aprendre dels que saben més que tu, fer amics, dels que potser no tornaràs a veure mai més però que deixen el seu petit granet de sorra en tu, dels que segur que et venen a visitar i conservaràs durant molt de temps, tornar-te a enamorar, encara que no sigui un amor del tot correspost, però quina importància té? Conèixer altres realitats, altres cultures, i intentar aprendre una mica de qualsevol situació, de la llengua (quasi impossible), de l'anglès (molt més factible), de química i altres ciències, aprendre a entendre el maleit temps alemany i a preveure quan plourà, cuinar altres plats i tastar-ne encara de més variats...
És una experiència molt més que enriquidora i serà més que satisfàctoria passi el que passi amb la part científica, que per altra banda va bastant bé. Jo li recomanaria sense cap mena de dubte a tothom que conec, una escapada a un món nou que et fa redescobrir-te per a després tornar a casa sabent una mica més del que ets capaç i sobretot, sobretot, sobretot amb la inmensa sensació d'haver aprofitat el temps de la millor manera possible: VIVINT.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Què dir...si es que has descrit més o menys el que jo penso!! La veritat és que està super bé descobrir com de diferent és la gent pq t'ajuda molt a apreciar-ho. Jo al principi intentava fer bromes a la penya i acabava rient sola (i pensava: SERÉ CARALLOT!!!)i ara que els québecois me les comencen a tornar, em torno faltada!!! De veritat que ho valores molt més!!!!
Bixitos Alicia! i aprofita!!!

Anónimo dijo...

osti me dixat el nom!!! comentari de dalt: marta terrado

Sinuaini dijo...

Ei guapa!!!! Espero que al Québec t'estigui anant tant bé com a mi per aquí!!! Quan tornem les dues haurem de fer un intercanvi d'experiències ;-)