Després de molts dies...

Aquí em teniu novament, al cap de més d'una setmana de l'últim post... i és que no dono a l'abast. La setmana passada vaig fer de tot: des d'un sopar nepalí a la llum de les espelmes (jeje, oi que queda suggerent?, doncs tampoc no us feu il.lusions, que sí, el Prasesh va cuinar per a mi (i dues persones més) i vam anar a sopar al parc, per això les espelmes, perquè sinó no veiem res. I va estar molt bé, a més a més vaig portar sangria de la bona i va triumfar, clar, és que la sangria que fan els alemanys és horrible, però si ells són felisos així... Ah, i vam encendre la shisha, que l'ocasió ho mereixia. També hi va haber una sessió intensa de vi, te, shisha i pastes àrabs al balconet de la residència, quin colocón que portava. I com tots més o menys sabeu una excursioneta fugas a la ciutat comptal per a veure la meravellosa presentació de tesi del que ja és el Dr. Amigo (que bé que sona això, algun dia ho aconseguiré????), que em penso que es va emportar una petita sorpreseta en veure'm, bueno, en veure'ns, perquè l'expediciò alemanya va estar al complert, incloent una cistella com les de Nadal de productes típics. Per cert, que ara que ja no estàs tant estressat a veure si retornes al blog, que et trobem a faltar. I de passada em vaig apuntar a la festa d'aniversari de l'Emilio (MOLTES FELICITATS i espero que disfrutis de la cervesa). I en el que portem de setmana una altra festa d'aniversari, una peli de cinema a la fresca (no em vaig enterar de res perquè era en alemany), avui un passeig en bici i la festa de comiat del Petar, per un noi que val la pena a la residència i marxa perquè diu que està fart dels alemanys. I demà si tot va bé i no plou la segona edició del sopar internacional, però això ja serà un altre post.

I entre tantíssima activitat encara tinc temps de treballar, tinc una feinada terrible, però jo crec que ho acabaré tot, siguem optimistes. I també temps per a pensar... fa dies que hi dono voltes i ho volia compartir amb vosaltres: porto una miqueta més de la meitat de la meva estada a Alemanya i tinc una sensació enorme que això s'acaba, que ja estic a la recta final i que d'aquí a quatre dies estaré carregant a Kit per anar una altra vegada cap a casa. I no sé, és molt raro, perquè em fa moltíssima pena marxar d'aquí, però per altra banda també tinc ganes de tornar, que la terra crida, i a més us tinc a tots vosaltres per allà. Algú m'ho pot explicar????? Però bueno, tot i que ja comenci a pensar-hi encara falten quasi tres mesos per a això, però el temps passa tant ràpid, que tot i que no he parat, sembla que no hagi fet ni la meitat del que volia fer. Me'n recordo molt de tots vosaltres, dels que llegiu el blog i dels que no ho fan, un petó molt fort per a cadascú de vosaltres.

Ens llegim