Stadtfest i més

Si senyores (i senyors)!!!! Aquest cap de setmana passat era la Festa Major de Tübingen, o el que més se li assembla a les nostres estimades festes. I a més a més comptava amb la ilustre visita de la Mònica que, per fi, va decidir traslladar-se cap al sud aprofitant a més a més que anunciaven un temps esplèndid. Però com ja sabeu aquests alemanys tenen un estrany concepte de diversió, de forma que la festa major es reduia a les nits de divendres i dissabte (molt curteta, vaja), això sí la city estava a petar. Hi havia un concert cada 100 metres (sense exagerar) i moltes altres actuacions pels carrers (ya se que no es lo mismo, pero vi taekowndo, o como se escriba, y me acordé di ti), acompanyades de paradetes de beguda i menjar on podies tastar plats pràcticament de tot el món i beure només cervesa o aigua amb gas (el tema de les begudes aquí sempre és més limitat). De forma que ja sabeu quin va ser el plan de les nits del cap de setmana, tampoc no us penseu, que a les 12 plegaven veles, no fos cas que algun veí es queixés. Però com que voliem fer altres coses ja ens va estar bé.

A part de la festeta, la primera activitat va ser una excursió en bici a Bebenhausen, un monestir moníssim que hi ha a 5 km de Tübingen, distància bona per a fer en bici. Pobre Mònica, la vaig fer pujar a una bici una mica gran per a ella, però haig de dir que ho va fer de meravella (ueeeeeeee!!!!). La Sofia de la residència ens va acompanyar, per sort, perquè sinó no se se haguessim trobat el camí. I en el famós monestir que millor que fer un picnic amb les famoses cocretes i una truiteta a lo spanisch. Com la tarda pintava calurosa i anar en bici no és pas tant relaxat, després de la visita cultural ens en vam anar de cap a la piscina, a més a més així la Mònica pot corroborar si és tan gran com jo deia. Per cert, que ella també es va dedicar a empènyer nens per a pujar al tobogan.

I per a diumenge al matí, increiblement encara amb sol, ens en vam anar a visitar el Schloss Lichtenstein, que està molt apropet de Tübingen i és com un castell de cinexin, recordeu?, i de pas unes coves enooooooormes que hi ha allà al costat. I per acabar bé un dinar a l'hora espanyola al restaurant que més m'agrada de Tübingen, juntament amb un munt d'alemanys que jo crec que sopàven. Un cap de setmana ben complert que encara vaig allargar amb 4 hores de quantificació de cromatogrames (buf) després de portar la Mònica a l'aeroport, si és que quan una està inspirada...

I ara, com que ja porto moltes hores al laboratori amb les meves ampolles i els meus cromatogrames i a fora segueix fent aproximadament 35 graus... doncs me'n vaig un altre cop a banyar-me, que aquì quan fa sol s'ha d'aprofitar, que mai saps quants dies durarà.

Ens llegim.

(Aquest post serà completat amb imatges quan la Mònica em passi les seves fotos ;-)