Kroketten

Crec que tots sabeu com m'agraden les "cocretes", en podria estar menjant tot el dia. Però és clar, a Alemanya la cosa resulta una miqueta més difícil i aquí no tinc a la mama que me les faci (les de la mama són les millors). La veritat, però, és que tampoc les havia trobat a faltar, simplement perquè no hi pensava... però l'altre dia al menjador necessitava comprar alguna cosa per acompanyar la meva amanida i vaig veure que al menú hi havia una cosa que es deia kroketten. Crec que en aquell moment se'm va il.luminar la cara i vaig anar tota decidida a agafar el bol ple fins dalt del que jo pensava que eren croquetes. La cosa se'm va començar a fer estranya quan em van cobrar 60 centims per 7 o 8, allò em va semblar massa barat, fins i tot per Alemanya. És clar que era barat, ho vaig entendre tot de seguida que les vaig tastar... només era patata triturada i empanada. Que pessats que poden arribar aquesta gent amb la patata, no tenen res que no en porti????

Conclusió, ara que ja m'havia fet il.lusions no podia ser que em quedés sense les meves estimades croquetes, o sigui que vaig telefonar la meva mare per a demanar-li la recepta i em vaig disposar a fer-les per primera vegada a la meva vida... aprofitant a més a més que aquest cap de setmana tinc visita i necessito cuinar alguna cosa ;-) Ara me'n vaig a acabar-les, ja us diré que tal han sortit.

Ens llegim