Sin noticias en el frente

Després d'un cap de setmana d'allò més avorrit, no sé que va pasar però tothom va desaparèixer divendres a la tarda i em vaig trobar jo amb mi mateixa compartint un dia de lectura, un intent de sortir de festa i una visita a un dels molts mercats medievals que es fan per aquestes terres, ahir per fi vaig reprendre les meves relacions socials amb l'Ilka. Va resultar un dia dels més tranquils, treballant bastant i poca cosa més. Jo esperava rebre notícies dels meus corresponsals a Barcelona, però per coses del destí no va ser així, mira, en el fons millor, així estic una mica més tranquil.la. Total, que després d'estar tot el dia davant de l'ordinador processant les fantàstiques dades de l'últim mostreig de l'Aquaterra i de parlar amb el Jose, que em va dir que no l'havien atès a l'oficina d'assistència jurídica perquè ja no hi havia lloc, vaig decidir que ja n'hi havia prou, que l'endemà seria un altre dia i que necessitava una mica d'aire fresc. Com semblava que l'Ilka es trobava en la mateixa situació, vam decidir anar a la piscina per a refrescar-nos. I quina piscina!!!!!! No us penseu que és un rectangle d'aigua blava amb línies al fons, que va... Més aviat és una barreja entre això, un petit parc aquàtic i un petit SPA. O sigui que és una piscina enorme amb trampolins, tobogans i xorros d'aigua per tot arreu, una passada... el que veieu a la foto és més o menys un terç i s'intueixen l'enorme trobogan a la dreta on els nens es tiren com bojos passant olímpicament del semàfor, però on faig disfrutar quasi tant com ells. I el massatge a sota del bolet aquest del mig em va relaxar de tal manera que avui em sento capaç d'enfrontar-me al que faci falta, espero que duri tot el dia.

I després de tant reconfortant bany que millor que una sessió de cuina germànica, que va incloure patates amb quark, això ho haig s'exportar perquè està boníssim, i un parell de pastissos per a celebrar l'aniversari de l'Ilka, que és avui, i que ja us explicaré que tal van quedar. O sigui que ara, amb forces renovades me'n vaig a treballar i a esperar ansiosa les notícies de la ciutat comptal.

Ens llegim