martes, 12 de junio de 2007

Tornar a la realitat

Una de les coses més dures que hi ha en aquesta vida és venir de passar-t'ho bé amb els teus amics, de disfrutar d'una tarda meravellosa fent una barbacoa en una stocherkahn (la barca típica de Tübingen) i topar-te de cara amb la realitat. Entrar a la teva petita habitació... que et costa només 180 euros però que prefereixes perquè així pots estalviar i adonar-te que les teves fantàstiques setmanes a Alemanya ja no són tan meravelloses com abans.
Crec que aquest és el segon post negatiu que escric, no us he explicat les meves penes, de fet perquè no en tenia... però ahir va ser un dia horrible. I sé perfectament que podria fer un post super graciós explicant que tenia mal de panxa perquè el cap de setmana vaig anar a Holanda i em vaig posar fins al cul de Stroopwafels, o dient-vos que les meves amigues les "garrapates" han tornat a l'atac i que de la meva excursió al bosc en tenia una de record a la panxa... podria explicar-vos això i molt més... però avui no em sento graciosa... avui m'han donat la gran notícia que l'administrador del pis va deixar de cobrar-me les despeses de comunitat els últims 4 anys de lloguer i és veu que ara ho haig de pagar. Ho he mirat al contracte i és cert, bueno, més que cert és interpretable, però quan un qualsevol com ara jo es llegeix el contracte no pensa que "gastos derivados del mantenimiento de la finca" es refereixi a 50 euros al més de comunitat. Total, haig de pagar de cop 2500 euros... res, mig milió de pessetes, però com que sóc rica doncs no passa res, total, comparteixo el meu pis de 32 metres quadrats amb un amic que dorm al sofa per a tenir companyia, no per a res més. Però bueno, els diners no són importants, no?

Ens llegim

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola guapa!
Et permetem un dia d'aquests i un munt més. El blog ha de ser un reflex de com et sents i si estàs trista o preocupada, doncs ho compartim amb tu. A les penes i a les alegries, els amics sóm per això, gairebé més que les parelles, oi?
Aquests insectes a Alemanya són molt comuns, jo quan m'ho van dir, vaig agafar una por terrible, però aquí és molt natural...en fi, tant de verd havia de tenir alguna pega.
Petonets i molts ànims i pel que necessitis aquí em tens (a unes 5 hores i pico de camí, jejeje).
Petonets,

Moni

Anónimo dijo...

Ei Alícia!!
Que no t'amargui la vida el tema "money", tia! Ja ho diuen que mal de muchos consuelo de tontos, però jo estic en una situació semblant...i a més, nosaltres deixem al pis!! JA TREMOLO! Ara ens vindrà a damunt pagar hasta el que no tenim!! Però sobreviurem, ya ho veuras! ÀNIMS!
Kisses!

marta terrado

merisoul dijo...

carinyuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!

anima't petiua! què ens importa la pasta quan estas en un país on tenies ganes d'estar? fent el que volies? vivint mil històries genials i coneixent gent molt interessant?? ets una campeona i sé que superaras això i molt més amore!! si necesites qualsevol cosa m'ho demanes monina!!!!!

i per cert...jejeje....de garrapates...te guanyo joooo! q tinc una plaga al jardí i jo i els meus compis hem fet ATAKE CONTRA PAPARRRRRRRRRRAS tota la week (tot sigui per passar d'estudiar una estona!ejejejjeejej))

kisses hermossssssssssura!

Anónimo dijo...

vamos a dar candela a esos abogaduchos de m.........!!!!!!!!

Jose

Anónimo dijo...

Hola guapíssima,m'encanta llegirte...

Anónimo dijo...

hola