BA + Geigerlefest

Dimecres va ser un dia intens, tan intens que he necessitat un dia sencer per a recuperar-me, si és que l'edat no perdona, tot i que segons la Sofia la culpa la té el vodka alemany, que és del pitjor del món.

15:30: surto del laboratori cap al Hanns-Martin-Scheleyer-Halle, que ve a ser el Palau Sant Jordi d'Sttutgart, equipada amb el carnet, la clau de Kit, un entrepà i l'entrada per al concert de Bryan Adams.
16:30: sobre l'hora prevista i després d'aparcar Kit sota un cartell de prohibit aparcar (ups) em planto a l'entrada del Halle aquest seguint a la gent que porta les samarretes de Bryan Adams i al més pur dels vells temps em disposo a fer cua resant per a que cap de la cincuantena d'alemany que hi ha asseguts al terra estigui equivocat i aquesta sigui la porta correcta.
17:30: després d'avorrir-me com una ostra sota un sol impressionant considerant que estic a Alemanya i dedicar-me a fer papiroflexia amb el paper de plata de l'entrepà, decideixo que és moment de menjar-me el meu sopar... i el formatge de l'entrepà estava fos, en serio, feia una calor horrible.
17:50: un dels alemanys s'aixeca i tota la resta de gent, que havia ascendit a uns 200 ens precipitem cap a les valles, "cual borregos", esperant que obrissin le portes a les 18:00 per a sortir del sol que ens està fregint.
18:10: no van obrir les portes a les 18:00 i fins aquesta hora no comença a haver moviment a l'altra banda de les valles
18:35: per fi es decideixen a deixar-nos passar, jo disposada a fer la carrera de la meva vida intentant seguir als alemanys que tenia davant, però els de seguretat no ens van deixar córrer, inaudit i vaig haver d'ensenyar l'entrada com a cinc vegades!!!!
18:45: estic situada a primera fila una mica a l'esquerra de l'escenari, esperant a que comenci She says, els teloners, que suposo que deuen ser alemanys.
20:00: la gent comença a xiular i 3 minuts després apareixen She says, toquen durant mitja hora amb un exit relatiu i per fi deixen pas a l'estrella de la nit.
21:15: per fi, després de quasi 5 hores d'espera comença el concert, ueeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!! Però el Bryan, que és molt considerat enlloc d'apareixer a l'escenari comença a tocar a un altre escenari al fons de la sala, de forma que tothom el pot tenir aprop, que mono. I amb Best Of Me es passeja entre el públic fins arribar a davant, on es va pujar a la valla just a dos pams d'on jo estava, buuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuf, impressionant. http://www.youtube.com/watch?v=xfQ1LZ4Kjg8 Va ser un concert genial, amb tots els grans èxits i, contràriament al que jo pensava, amb un públic bastant entregat que cantava amb totes les forces, fins i tot avançant-se al propi Bryan Adams. Més de dues hores plenes d'emocions de les que us podria posar mil cançons, estan quasi totes al Youtube.

23:45: jo i Kit sortim corrents cap a Tübingen, on haig d'arribar a les 12 per a estar preparant cubates a la gran festa del semestre de la meva residència.

00:30: per fi arribo a la barra de bar més cutre que he vist en la meva vida i em disposo a complir amb la meva mitja hora de feina comunitaria a la festa, preparant cubates en uns gots de plàstic reutilitzats, que ecologistes que són aquests alemanys, amb l'alcohol més xungo que he vist mai. Encara no se com ho vaig aconseguir, però crec que em vaig apanyar prou bé amb l'alemany. Això sí, feia una calor horrible i hi havia tantíssima gent.

01:00: acaba el meu torn al bar i em disposo a disfrutar de la festa, em trobo a mil amics, em conviden a uns quants cubates, em presenten a un munt de gent, parlo més castellà que una altra cosa i m'ho passo súper bé!!!! Heu de venir a alguna d'aquestes festes.

03:00: torno al bar per anar a ballar amb la Nicole, però acabo preparant cubates amb una turca impressionant, em foto l'òstia del segle i a partir de llavors no recordo res més, només que ahir tenia tal resaca que vaig ser incapaç d'aixecar-me del llit, tampoc vaig veure tant, ho juro, que jo recordi tres cubates...