viernes, 22 de junio de 2007

De barbacoa

Ahir al matí va caure el diluvi sobre Tübingen, de fet porta una setmana plovent totes les nits, però ahir va ploure durant el dia. Jo tinc una teoria per a explicar aquest canvi en el comportament meteorològic, i és que ahir estàvem convidats a una barbacoa i si hagués plogut a la nit ens hauríem mullat. Per tant, el cel de Tübingen, amb una gran indulgència per part seva, va decidir descarregar durant el dia per a estalviarnos la dutxa nocturna... que amable.

La barbacoa estava organitzada pels estudiants de geologia de la universitat, i ens van convidar a tots els doctorands perquè més o menys formem part d'aquesta facultat. Es feia al mig del camp, a uns 15 minuts de Tübingen en el transport alemany per excelència: la bici. O sigui que ja ens teniu a les 8 del vespre l'Uli, el Sangheng, l'Ilka i jo muntats en les bicis cap a la barbacoa. Jo amb la antiga bici de l'Uli, que és molt més gran que jo i per tant no em puc posar d'empeus, cosa que fa que les parades als semàfors siguin tota una aventura, però vam arribar sense tenir cap accident.

La veritat és que aquesta gent té molta pràctica en això de les barbacoes: hi havia dos focs preparats on cadascú es feia la seva pròpia carn (l'havies de portar de casa), un bar amb beguda molt barata, incloent cubates a 1,5 euros i un buffet d'amanides per al que pagaves 2 euros i podies menjar tot el que volies. Quan es va fer fosc la barbacoa es va convertir en un foc on vam acabar tots perquè començava a refrescar. Tot acompanyat amb música, antortxes i mooooooooooooooolt de fang, no vulgueu saber com van quedar els pantalons i les sabates. Si a més a més afegim que em vaig trobar a l'Andi, el meu guapo veí d'habitació, i que vam estar xerrant una estoneta, descobrint que és geòleg, és clar, sinó no hagués anat a la barbacoa, doncs podem dir que la nit va ser genial.

El problema va ser la tornada, jo seguia tenint el problema de la bici, incrementat per l'alcohol en sang i pel fet que la meitat del camí era a les fosques pel mig del bosc i que la meva bici no té llum, però miraculosament vaig arribar a la residència sencera i crec que vaig aconseguir lligar la bici prou bé. Això sí, aquest matí m'he aixecat amb una lleugera resaca i molt mal al cul, m'abstendré d'agafar la bici aquest cap de setmana.

Ens llegim

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Lo del mal al cul és un mal comú per tots aquells que no estem acostumats a anar en bici, què curiós doncs que després s'acostumi no?
Tota una aventura això de la bici, però jo ara vinc gairebé cada dia a treballar, m'encanta!!
Petonets,

Moni

Anónimo dijo...

morenaza!!
a mi pel cumple me van regalar una bici!! els meus compis s'ho van currar molt i molt... i ara tot el dia rodant amunt i avall (tranki pq set fa un callo al cul de tant voltar-la,una mica de paciencia, tot arribarà! jejejej)
m'encanten les teves aventures germàniques! un besoooote princesa, cuidat molt i enjoy your adventure in a foreing country.
lots of kisses

txell de banyoles
mmmmm....andi e???....mmmmm ;)