Cap de setmana tranquil (?)

Aquest cap de setmana, per primer cop des de que estic a Tübingen, no tinc plans. Això vol dir que no tinc res a fer? Els que em coneixeu bé ja sabeu la resposta: NOOOOOOOOOOO, tinc mil plans i de cap de setmana tranquil l'únic que té es que no haig de conduir mil quilòmetres per anar-me'n a l'altra punta d'Alemanya, és a dir, que em quedo a Tübingen, que ja tocava. Però està sent un cap de setmana mogudet-relaxat, incongruent?, sí, molt però que hi farem, sóc així. Per començar amb bon peu divendres, o sigui ahir, vam planejar anar de festa al meu local preferit, el Jazz Keller, que algunes ja coneixen, però abans vaig passar a buscar a la Ilka per casa seva ampolla de Porto en mà (homenatge al Nuno, a l'Agus i al guapo de la Garrafeira de Porto), total que almenys jo vaig arribar al bar una mica tocadeta. I la cosa va millorar notablement després del primer Tequila Sunrise, que és que aquí si demano un Bayleis em quedo una mica amb les ganes, perquè em posen l'equivalent als gots de fluor de quan anavem al col.legi, vaja, que en necessito 10 per notar algo. La música no era una meravella però va anar millorant durant la nit al mateix ritme que els alemanys s'animaven, perquè mira que els costa, no hi ha manera de que deixin la cervesa i es posin a ballar. I a mitjanit van apareixen uns nois de la residència amb els que vam estar tota la nit ballant de meravella.

Aquest matí he decidit que per a fer passar la resaca no hi havia res millor que anar caminant (45 minuts aprox i en pujada) al Jardí Botànic de Tübingen, on havia quedat amb la noia italiana del grup per a una visita cultureta. I ha resultat ser molt interessant, a més a més de gratis, no en serio, que m'ha agradat molt i he fet tantíssimes fotos de flors... I a la tarda excursió al súper amb la Sofia, de la residència, per a comprar tot el necessari per al meu dinar spanish de demà, al que vindran unes 10 persones, el menú: arròs a la cassola, escalivada, truita, empedrat, crema catalana i, sobretot, molta sangria, a veure si així se m'espavilen una mica, que aquests alemanys no es relacionen amb ningú si no porten una mica d'alcohol en vena. O sigui que ja sabeu, demà toca la crònica del dinar "haciendo amigos", a veure si surt tot bé.

Ens llegim.