Spanisch essen

És diumenge a la tarda i estic amb un colocón impressionant, conseqüència d'una shisha que m'acabo de fumar i del dinar al més pur estil català-espanyol que ara mateix us passo a relatar, o sigui que si aquest post acaba sent una mica incongruent no patiu, que és cosa de l'alcohol.

A les 12 del migdia he començat a cuinar amb la Hannah i la Sofia en el que ha sigut la meva primera aportació a la vida social de Geigerle B2-Kuche. Entre les 3 hem preparat un munt de coses per a un dinar de 10 persones: un bol enorme d'empedrat (aquesta mena d'amanida de fesols), un munt d'escalivada, amb el corresponent pa amb tomàquet i el que vaig trobar al super que s'assemblava més a les anxoves, una truita enorme a l'estil de Bilbao, o sigui truita de patates farcida de formatge i pernil, i el plat estrella: una mena de paella-arròs a la cassola mar i muntanya que ha quedat prou decent per a no estar feta amb els estris i ingredients adequats. A més a més uns 9 litres de sangria feta amb vi de Macedònia (el més barat que vaig trobar) i crema catalana de postre, sense cremar és clar, perquè aquí no tenen el cremador, i tot i que he intentat fer un invent... doncs no ha resultat gaire bé. Resultat, la taula parada feia un goig impressionant i de fons, Amaral, la Oreja, Shakira i Juanes per a fer ambient.

El plat estrella ha resultat no ser tan estrella, perquè aquí els alemanys són un pel rarets i han començat a fer cares rares quan han vist que hi havia sípia, gambes i musclos, alguns fins i tot m'han dit que no els havien menjat mai!!!!!!!!!!!!!!!!! I mira que em van costar cars, això sí, eren uns musclos enoooooooooooooormes, no us ho podeu ni imaginar. Total que veies com durant el dinar anaven passant coses d'un plat a l'altre i al final el Micha i el Petar s'han acabat menjant els musclos de tothom. Però el que si que ha tingut un exit impressionant i del que el Martin ha solicitat que en faci un altre dia és la truita de patates!!!! Si és que em surten unes truites boníssimes. Després ha sorgit un fan de l'escalivada, que m'ha demanat la recepta i se m'ha posat tothom a intentar pronunciar el nom... quin fart de riure. La crema catalana ha suscitat un "mmm, sehr lecker" general, que ve a ser un "mmm, molt bona", i això que no estava cremada. On m'han deceptionat, per això, és amb la qüestió del beure, la Sofia i jo ens hem posat les botes, però la resta ha passat bastant de la sangria. Resultat en excedents: empedrat i escalivada per a una setmana i sangria per un tubo, que com ens la bebem la Sofia i jo... demà no anem a treballar.

Ara, el que de veritat ha sigut per a morir-se és quan se m'han posat tots a donar cops a la taula, que ve a ser l'estil alemany d'aplaudir, amb totes les seves ganes i no han parat de repetir-me que estava tot molt bo i que moltes gràcies... m'he emocionat i tot. La veritat és que són molt monos, i més encara quan s'han posat a fregar els plats... Ja ho sabeu, jo cuino i els altres freguen. Aquí us deixo un últim record del dinar.

Ens llegim