Fastiguejada... al principi

Avui era un dia trist, estic fins a dalt de feina, de fet ja m'ha començat aquell estrés de merdaqueaixòjas'acabaiencaranohefettotelquevolia però bueno, amb una mica de sort encara en traurem alguna cosa. El cas és que m'he passat el dia al laboratori, fins que tenia el cap a punt d'explotar. A més aquesta nit tenia una cita amb el meu guitarrista però m'ha abandonat per la Champion League, que trist. I la veritat estava una mica decepcionada... m'ha dit que demà però bueno, jo ja no em faig il.lusions, si ve guay, i sinó em faré un sopar fantàstic. Quan m'he quedat sense plan he pensat que seria molt bona idea quedar amb la Roberta, que marxa d'aquí a poc i vull passar temps amb ella, però la cosa pintava molt malament. A més a més el Prakash m'ha demanat que li expliqués com quantificar al GC/MS i després no m'ha fet ni cas. En resum... que estava bastant fastiguejada, cansada psicologicament i avorrida de mirar el mail i el blog i veure que no tenia res nou. Total que he decidit que avui aniria a dormir aviat i que la millor manera seria si estava cansada, o sigui que he agafat la bici i he donat una volta enorme per Tübingen i he arribat a casa vermella com un tomàquet i suant com una mala cosa. I fixa't tu que ha sigut entrar a casa i veure un mail del Prasesh, rebre una trucada de la Roberta convidant-me a sopar, la Carola m'ha dit que em seguia a través del blog i el Jose que em ve a visitar i mira... m'ha marxat la tristesa. Gràcies a tots. Mua.

Per cert, no us fa llàstima que el post anterior s'ha quedat sense cap comentari, algun voluntari que comenti les fotos plis ;-)