Un dia a les cavernes

(Per problemes tècnics amb internet, sí una altra vegada, aquest post el penjo avui des del labo, però és d'ahir)

Avui he descendit a les cavernes del laboratori. Sembla mentida que a sota de l'edifici de Hölderlinstrasse hi hagi tot un món subterrani on la gent hi treballa, però és cert, uns passadissos llarguíssims amb molt poqueta llum i amb un munt d'habitacionetes des d'on pots veure una escletxa de llum arran de sostre, i quan estàs allà et preguntes, serà això un antic búnquer?, perquè la veritat és que en té tota la pinta. La qüestió és que en una d'aquestes habitacions, envoltada de mil mostres de roques i terra i per tamissos de totes les mides imaginables, hi ha la pulveritzadora. I vosaltres us preguntareu, i això què és? Doncs un trasto súper antic que pulveritza les mostres de sols i sediments, bueno, de fet se suposa que si hi poses una roca també te la pulveritza, però això no ho vaig probar. A dins té una mena de morters amb tapa i amb unes boles que pesen una barbaritat i s'ha d'obrir a cops de martell, rudimentari però eficaç. Pobre del que es torni a quexar del soroll que fa la mufla o dels cops raros de la centrífuga, fins que no sentiu la pulveritzadora no sabreu el que és soroll de veritat. I allà em teniu a mi, amb les meves mostres de l'Ebre, la música a tota òstia (cantant i ballant, és clar) tota feliç de començar la feina dura de laboratori. Vaig acabar de pols fins a les celles, però tan contenta amb les meves mostres pulveritzades... Ha sigut un bonic dia a les cavernes.

Ens llegim