Mitfahrgegennnnnnneign per anar a escalar

Mitfahrgelegenheit: sistema de nom impronunciable que s'han empescat els alemanys (que organitzats!!!) i que és motiu de riure sempre que intento pronunciar-lo amb el meu alemany de Burgos, és que aquesta parauleta no se l'aprèn ningú. La cosa consisteix en una pàgina web en la que la gent que vol fer un viatge en cotxe s'inscriu dient l'origen, el destí, el dia, l'hora i les places que té lliures al cotxe. D'aquesta manera si algú vol fer el mateix trajecte s'acopla pagant una mòdica quantitat, de manera que per al que condueix el viatge li surt més barat i a més a més té companyia. I vosaltres direu per que coi ens explica això aquesta???? Doncs perquè jo, que sóc molt apanyada, amb la inestimable ajuda de l'Ilka com a traductora, em vaig apuntar a la famosa pàgina i quasi que es barallen per venir amb mi. Tenia 5 persones de les que vaig triar 3, resultat: el viatge em va sortir gratis (i encara em vaig guanyar 10 euros) i vaig estar 6 hores parlant en castellà, perquè resulta que un dels nois havia estat 1 any d'Erasmus a València. Molt bon resultat, no?

Total, que em vaig plantar a Dresden dissabte a la tarda disposada a escalar tot lo escalable. Bueno, ben bé a Dresden no, sinó a un poblet super petit al mig de la Sächsische Schweiz (eign?). És que aquesta gent li posa uns noms a les coses que tela... Allà el club d'escalada del Christian té una cabana on tot acaba sent com una gran família, fent barbacoes tots junts, que els encanten, a les que el sector spanish (com ens deien) va contribuir amb uns quants litres de sangria casolana. Això sí, l'últim dia s'ha de fer neteja, però hi va haber una petita escaquejada, jeje. El cas és que diumenge vam anar a escalar a unes roques tipus les de Montserrat però molt més sorrenques i enmig dels arbres. I allà em veieu a mi, amb els peus de gat a una mà i a l'altra un arnés que em van deixar amb mil trastos penjant, i és que aquests alemanys fan unes coses molt rares per a pujar a les roques. Per als més entesos: les vies no estan equipades, no hi ha ni una xapa, sinó que s'empesquen uns sistemes super raros amb cordes i nusos que fiquen entre les escletxes de la roca i que a mi em donen menys confiança..., almenys a dalt hi ha la reunió, que ja és algo. Però no pugen amb grigri, sinó que el primer que puja assegura des de dalt a la resta, amb un nus molt raro però que funciona, perquè jo vaig caure un cop i no vaig tocar a terra. I quan tothom està a dalt vinga a donar-se les mans i a dir coses rares en alemany abans d'agafar el llibret que hi ha a totes les reunions per a deixar constància de la proesa. I per baixar... doncs fent rappel amb un vuit, cosa que jo no havia fet mai... vaig calcular malament la distància que tenia fins a un forat enorme que hi havia a la paret, se'm van escapar els peus cap a dins del forat i em vaig fer una bonica rascada a la cama esquerra d'un pam de llarg que va deixar en anecdota la resta de rascades de les meves cames. Vaja, que vaig quedar feta un cromo, decididament necessito unes malles llargues si no aniré deixant trossos de pell de les cames repartits per tota la geografia.

I per acabar bé el cap de setmana que millor que una sessió de relaxació a un balneari on l'estrella és una piscina d'aigua salada i molt calenta ambientada amb llums i música, fins i tot a dins de l'aigua, que em va anar de perles per a curar les meves ferides, que encara em couen. I com molts debeu recordar d'un dels primers mails de la Mònica a la part de les saunes i yacuzzi es va en pilotes, però amb molta naturalitat, que per a aquestes coses els alemanys no tenen problemes, i nosaltres dues ja estem totalment integrades. O sigui que deixant la vergonya a la taquilla ens vam endinsar en el meravellos món del nudisme, ja ho diuen no? allà donde fueres haz lo que vieres

Aquest cap de setmana s'ha de repetir, algú s'apunta a venir a escalar amb mi?

Ens llegim.