Ahir va ser un dia gris, en tots els sentits en que un dia pot ser d'aquest color. Després de molts dies de sol inexplicable, ahir el dia es va aixecar ennuvolat, feia vent i fred i va començar a ploure. I ahir els meus ànims estaven com el temps, grisos, sabeu d'aquells dies que més val no aixecar-se, que tot et surt malament durant el dia i això fa que encara ho vegis pitjor del que és?
Abans de sortir de casa ja vaig començar a veure que la cosa no aniria bé, no tenia res per esmorzar, i això, en la meva persona, pot ser molt traumàtic. Al laboratori vaig començar a fer experimental, però em posen trabes per tot arreu, no els semblen bé els meus/nostres mètodes per mil raons i ho volen refer tot, però jo no tinc temps ni ganes de fer-ho, jo he vingut a fer adsorció i no mètodes d'extracció, però el jefe de laboratori m'ha de donar permís per a treballar d'una manera o una altra i aquí és on comencen els problemes. Hi ha tants jefes per a tot, està tot tant organitzat, que et perds en la immensitat de les persones a les que has de preguntar abans de poder moure un dit. Resultat, només vaig fer unes dilucions. I vaig optar per posar-me a quantificar, quin error més gran, perquè llavors te n'adones del que has fet malament abans de venir a Alemanya i que no pots solucionar perquè la solució està a més de 1000 kilòmetres. I després tens classe d'alemany i és clar, era un dia gris, per tant la classe va ser horrible, no vaig entendre res i a més a més m'havia deixat la llibreta a casa, quin desastre. I en un dia així els ànims estan cada moment pitjor i et preguntes que fas aquí, i per què no estàs aprofitant res. I penses en les mil coses que tens per a fer i les poques ganes de fer-les. I t'adones que fa molts dies que no parles amb la gent que més estimes, potser per coses del destí, potser perquè a més a més no tens internet a l'habitació perquè has de tornar a parlar amb el noi de la residència per a que et reconfiguri l'ordinador. Ahir tenia un dia gris, molt gris, i per això em vaig comprar una cortina de colors.
2 comentarios:
Hola preciosa,
Lo mijor d'un día gris és que dona pas a un día de colors, com a la teva nova "cortina".
Cómo fué por la fiesta medieval????????? que seguro que allí sí que hubo mil millones y medio de colores :-)))
un beso enorme
Jose (el anónimo...jeje)
Cagun san Blas! No vull tornar a llegir coses així! Vaig a mirar els GermansWings! Ara, ets la reina, a ningú més que a tu se li hagués acudit una solució tan maca! Per fer brillar el sol calen díes grisos, no estàs perdent el temps, animaleta, ets lluny per viure una gran experiéncia, felicíta't cada dia!! Abraçades i perdona tant de silenci.
Publicar un comentario