Cap de setmana medieval

A petició popular, aquí teniu un post del meu cap de setmana medieval.

Aquest cap de setmana passat es celebrava una fira medieval a Bacharach, que jo pronunciava com a Bacarac i que resulta que es diu més aviat Bajaraj, nom gairebé impronunciable pels alemanys mateixos que se'n fotien i tot, suposo que els que no eren del poble. Doncs bé, allà que hi vaig anar, amb la Manuela (records d'ella per a tothom), tot el dia fira amunt, fira avall, que enlloc d'estar pels carrers del poble, que és un d'aquells medievals, amb carrers estrets de pedra i castell a dalt de tot, la van fer a un parc vallat on havies de pagar una entrada, més aviat simbòlica, però entrada al cap i a la fi.

Però la veritat és que estava molt bé, hi havia moltes paradetes d'artesania i sobretot moltes d'espases, escuts, arcs i armadures, vaja que podies sortir d'allí equipat totalment per a una batalla medieval. Et llegien el futur, en alemany, és clar, hi havia un munt de vestits xulíssim i fins i tot una paradeta de música on vaig conèixer 4 dels grups dels que tenien CDs, algú em sap dir el nom d'algun dels grups, jeje. I entre tanta paradeta no podien faltar les de beguda i menjar, beguda fàcil, no? Bier!!!! Doncs sí, heu encertat, però és incomplert, també tenien un licor dolcet que es diu MET i que és clar, a mi em va encantar. I com a bons medievals i alemanys doncs t'ho servien tot en uns gots de ceràmica de moltes mides diferents per als que havies de pagar una fiança que et retornaven quan tornaves el got, molt ecologistes ells, pero després llençaven els papers al terra. I per menjar doncs coses molt rares: una mena de pizza amb patates, amanida de patates ( i que us penseu, per molt medievals que siguin segueixen sent alemanys), salsitxes i una cosa boníssima que es una mena de pa d'all fregit al que li posen una salsa com de iogurt i tu a sobre et pots posar el que vulguis, tipo kebab. Estava boníssim i tenia dues variants: el knobibrot (ai nens, que us volia posar una foto pero no he trobat cap que li faci justicia, això és el que més s'hi assembla) que està fet amb all i el brauchbrot (o algo així) que es el mateix però fet amb un parent proper de l'all que es veu que no es repeteix, si és que els alemanys se les inventen totes.

Després hi havia el tema de les actuacions, que és clar, eren en alemany i no m'enterava ni de la meitat, però us puc assegurar que mostrava molt més entusiasme que la majoria dels alemanys presents. Hi havia llegendes, malabars, lluita d'espases, foc, i, sobretot, música. I entre els 5 o 6 grups de música hi havia els Duivelspack, cantaven molt bé però és que a més a més segur que si arribo a entendre el que diuen encara estic rient, i es que només amb les cares que posaven mentre cantaven jo ja em pixava, a veure si els puc tornar a veure.

En el que són aplaudiments he arribat a la conclusió que els alemanys són uns sosos, em feien una pena els que actuaven, perquè ningú els aplaudia, i jo allà amb totes les meves forces i cridant i tot. I clar, de ballar ja no us dic res, a mi em miraven raro, saltant i ballant com una boja... Això sí com a públic són súper educats, cada vegada que el cantant en qüestió deia danke (gràcies), tots responien a la vegada: bitte (de res).

I com podeu suposar em vaig posar el meu vestit medieval, és clar (sí, estic tant boja que l'he portat a Alemanya, jeje), i no era precisament jo qui desentonava, sinó més aviat la Manuela, que anava vestida normal. Perquè allà hi havia des de reis a monjos, passant per cavallers i per un geperut genial. Fins i tot vaig veure uns iaios, iaios amb els seus vestits medievals, més monos!!!

I fins aquí la crònica de la meva primera fira medieval a alemanya, que segur que n'hi ha més.

Ens llegim.