De turisme (i altres coses) per Alemanya

Després d'un parèntesi bastant llarg aquí em torneu a tenir, i és que aquest cap de setmana, amb pont inclòs, he tingut la primera visita oficial des de Barcelona, ueeeeeeeee! La Paula i la Maria han estat quatre dies a Tübingen(-r) compartint la meva meravellosa habitació, i no va estar tant malament, oi noies? Explicar aquí tot el que hem fet aquest cap de setmana pot ser horriblement llarg i com que no vull que deixeu de llegir el meu blog per avorriment, deixaré que elles us expliquin les aventures (als del CSIC, és clar) mentre us ensenyen les mil fotos que van fer entre les dues, semblaven com aquests japonesos que ho veuen tot a través de l'objectiu. Per part meva, només un petit resum(molt, molt petit, ho prometo) d'algunes de les coses que vam fer amb alguna que altra foto, a veure si així us faig venir dentetes. I bueno, alguna curiositat també us explicaré.

Una petita sorpreseta que tenia preparada va ser un passeig en Stocherkahn, que és una barca típica de Tübingen que enlloc de rems té un pal molt llarg i pesat que cal clavar al terra i empènyer. Aquesta és la de la residència (sí és que tenim de tot) i ens va portar el Dietmar, que és un amic de la feina i de fet el que sabia com fer anar la barca aquesta. Cal dir, però que totes vam provar a empènyer una mica amb el pal, que no és gens fàcil encara que ho sembli. Pel que fa a visites, a part de fer una volteta per la residència i per Tübingen, és clar, vam anar un dia a la selva negra on vam veure alguns poblets d'aquests típics alemanys amb casetes de fusta i la ciutat de Freiburg, molt recomanable, a mi em va encantar. Com no podia ser d'una altra manera també vam visitar un castell, aquest cop el Schloss Neuschwanstein, i vosaltres direu, i aquesta castell quin és, doncs segons la guia és el més famós de món, segur que a la foto el reconeixeu.

I és clar, també vam tenir temps per a tastar la meravellosa gatronomia alemanya, apfelstrudel inclòs, alguns bars més o menys típics i fins i tot vam sortir de festa dues nits, a una mena de mini discoteques subterrànies. En el primer lloc, Schlosscafe, hi havia una sessió de música llatina a la que vam ser formalment convidades pel Dj, i és clar tots els assisstents eren spanish, però no ho vam buscar, que quedi clar que ens hi vam trobar de rebot. I la segona nit vam anar a un lloc més autòcton, Jazz Keller, literalment "bodega del jazz", al que penso repetir seguríssim. És un lloc superpetit, de fet és una bodega, on fan molts concerts i una cosa que en diuen Aperitivo, que encara haig de descobrir que és, però també s'hi pot anar de festa (a partir de les 21:30, jeje) i a més a més amb música molt variada, incloses algunes cançons alemanyes que feien que la gent es tornés boja, uns cubates petits però barats i uns quants alemanys guapos que vam conèixer, espero que el destí estigui de la meva part i me'ls torni a trobar en una propera sortideta nocturna ;-)

Total que després d'aquests 4 dies tan intensos, de no parar de voltar amunt i avall, d'aixecar-nos aviat per aprofitar el dia i anar a dormir tard, o millor dit aviat, per aprofitar la nit, doncs que estic feta pols, i m'estava quedant adormida mentre llegia un interessantíssim article sobre adsorció. De forma que he decidit fer un parèntesi per a saludar-vos i veure si així m'espavilava una mica, però no sé si ha funcionat. I ara marxo a classe d'alemany, a dir-li al profe el "Maisingen", una cosa que ens havia recomanat de veure la nit del 30 d'abril a l'1 de maig, i que se suposava que era super tradicional, doncs que va ser un fisco, perquè no va passar res, ja us ho explicaran les nenes, perquè és una cosa una mica rara, amb molts policies pel mig, gent cantant i altres que no deixen cantar... Sort que vam arreglar la nit al Jazz Keller!!

Ens llegim.