jueves, 26 de abril de 2007

Celebració

La Ilka i jo, que som molt apanyades, vam pensar que no estaria malament fer un pica-pica al més pur estil del CSIC per a donar-nos la benvinguda a nosaltres mateixes i dir hola a tothom del grup, que són uns quants. Total, que aquest matí a les 10h, com sempre dues hores abans que l'horari mediterrani, hem preparat la nostra festeta, com diu ella, amb ensaïmada de menorca, carquinyolis, moscatell i mel i mató per part meva i un pastís de xocolata i un boníssim de cireres per part seva. Ha sigut tot un èxit, la gent súper contenta i agraïda i jo feliç per expandir la cultura catalana a les terres germàniques, tot i que algun que altre italià ja m'ha recordat que això del moscatell i els carquinyolis no només està a Cataluya, oi que si Sabino? I el cas és que amb tot això m'he adonat que aquests alemanys estan molt ben preparats, tenen una cuineta amb tot el que es necessita per dinar, plats, gots i coberts per a un regiment, una cafetera i un munt de termos (és que aquí fan litres i litres de cafè i se'ls emporten allà on van amb els seus termos) fins i tot un rentavaixelles i un munt d'ampolles d'apfelsaft i aigua amb gas per a tot aquell que vulgui, sucre, tasses i tovallons, cerveses,... de tot vaja. Una altra cosa no tindran, però apanyats ho són.
I ja que parlem d'apanyats he descobert una altra cosa que només podia passar a Alemanya, si us plau tots els que en tinguin coneixement que ho corroborin. Al menjador, o mensa com li diuen ells, hi ha un munt de fliers tirats per totes les taules, propaganda de bars, festes, cursets... Jo em pensava que allò estava allà dia rere dia, doncs es veu que no, avui hem anat a dinar tard (o sigui a la 1:15) perquè després dels pastissos no hi havia gaire gana i he descobert que abans de que tanquin el menjadors un exèrcit de nois i noies es dediquen a recollir tots els fliers, cadascú el seu, vaja perquè no els poden deixar allà que sinó no poden netejar les taules. I l'endemà doncs els tornen a repartir per les taules, que curiós, no? Allà segur que s'anirien acumulant a sobre de les taules i podries trobar alguns d'anys anteriors.
Bueno xiquets, que avui no estic gaire inspirada, i tinc una són que no m'aguanto, sí és que quan jo dic que ja estic totalment adaptada és per alguna cosa.
Ens llegim.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola wapa!

Ya veo que el espíritu organizador no cesa, aún estando en las germanias!!!! jeje

Ya veo que la investigación en Alemania se centra en lo mismo que en Dinamarca: EL CAFÉ....los daneses son igualitos, en fin...Hay que decir que a mi ya me viene bien, porque soy como Juan Valdés....mi café......

Pero tienes que instaurar y reivindicar el poder del te!!!!

Un besote wapa

Jose

crises dijo...

Una cosa pareguda a lo dels fliers em passava a la meua residència de Wolverhampton: havien d'estar escurats i guardats als armaris els estris de cuina de cadascú, o les dones de la llimpiesa passaven de llimpiar la cuina.

És una manera de mantenir un cert ordre. ^_^

Sinuaini dijo...

Ueeeeeeeeeeeee!!! Crises ha tornat, me n'alegro molt ;-)

Ens llegim