Post Menorca

Hola guapos!!!!!!

Després d'estar uns dies tranquils ja va sent hora que us torni a donar la tabarra, o sigui que aquí em teniu, de tornada a les terres germàniques després d'uns dies de feina/relax a Ses Illes, disposada a tornar a explicar-vos les meves aventures. De Menorca poca cosa a dir, el congrés com tots, avorrit, la presentació crec que bastant bé, almenys això diu el Johannes, mentre que el Damià ni va obrir la boca, en el seu estil. I el que vindrien a ser els dos dies de vacances, doncs fantàstics, no vam tenir gaire temps per a visitar l'illa, o sigui que hauré de tornar, quina llàstima, jeje. Això sí, ens vam donar un bany que ni al Carib, hi ha fotos, Alain, ja faràs sessió, i ens vam fotre un arròs negre que encara l'estic digerint. Aquí teniu una foto de la cala on ens vam banyar, entre gavines, crancs i cormorans, sorra blanquíssima i aigua transparent, tota una delícia.

I dels viatge poca cosa més, només que de vegades, quan estàs decaiguda, nostàlgica, en el teu mon, la millor manera de tornar potser no és que algú et pregunti que et passa, sinó el contrari, ser tu el que ajudes a algú verdaderament necessitat, i això és el que m'ha passat a la tornada des de Barcelona. Just arribo a la cua de facturació a germanwings que em trobo un noi carregat fins als topes que el primer que em demana és si parlo alemany. Ha resultat ser un estudiant d'Erasmus que ha passat 8 mesos a Cadiz, i és clar portava bastant més que 20 quilos d'equipatge. Total que he fet la bona acció del dia i he facturat i posat al meu equipatge de mà part de les seves coses, i tot i això el pobre ha hagut de pagar una pasta, és que anava molt carregat!!! En resum, un començament de viatge entretingut, amb uns quants passejos per l'aeroport, conversa agradable durant el vol i una invitació a la pressumiblement bonica ciutat univeristària d'Ausburg per a un sopar alemany, en mostra d'agraïment. La veritat és que no necessito res més que la meravellosa sensació de sentir-me útil, d'haver ajudat a algú, però tot sigui per veure mon.

Avui he començat el curset d'alemany, per sort, tal i com vaig suposar, m'han posat al nivell "saberdemanarunacervesaambdignitat", o sigui al 2. I els primers 10 minuts anava tant, tant, tant perduda..., però per sort després m'he trobat i encara he pogut seguir la classe, ja us aniré explicant com avança el tema, de moment avui he parlat una miqueta amb els de la residència en alemany i crec que m'han entès i tot. Per cert, parlant de la residència, vaig a fer-vos una petita descripció del meus veïns perquè així si alguna vegada dic un nom raro ja sabreu qui és:

• Sofia: la més simpàtica, Ukraniana però com si fos alemanya, aquesta és la que em convida a te dia si, dia també. I avui va i em diu que m'ha trobat a faltar aquests 4 dies, és tan mona!!!!
• Hannah: compi inseparable de Sofia, alemanya de les autèntiques i es veu que és del nord i té una casa que més que una casa és un palau, a veure si un dia em porta. Per cert, que aquestes dues són super religioses i em volen portar a missa, a veure si em puc escaquejar.
• Zoranna: Búlgara o algo així, es passa el dia penjada al telèfon de la cuina, jo creia que trucava al nòvio però avui he pensat que era sa mare. Aquesta és la que pren el sol en bikini a l'Abril!!!!
• Kremi: un pel autista, de fet com la d'abans, només es saluden entre elles, però de fet aquesta va ser la primera que vaig conèixer.
• Nicole: majíssima i més o menys de la meva edat, parla súper bé l'anglès i també acaba d'arribar.
• Steffani: és la més mona de totes les nenes, però la veritat és que no cuina gaire, o almenys a la cuina no està mai.
• Violeta: futura adquisició italiana que encara no arribat i que es veu que tampoc parla alemany, ueeeeeeeeeeeeeee!!!
• Andy: aquest és el meu veí d'habitació i és tan guapo!!!!! I a més molt simpàtic, sempre disposat a ajudar, clar que també és el que em va fer fora de la nevera, però a canvi ha aconseguit que de les feines de la cuina em toqués la més fàcil, anar a llençar el paper reciclat, si es que és un sol
• Martin: informàtic, i per tant un pel raro, però parla castellà bastant bé i a més es veu que li mola practicar, o sigui que és l'unic amb el que no parlo anglès.
• Karani: crec que és turc, o algo així, però no sé gaire més d'ell.
• Ming Guang: amb aquest nom només podia ser el xines, el que diu que abans parlava anglès però que ara ja l'ha oblidat. Me'l trobo cada dia a l'hora d'esmorzar.
• Petar: no se com s'ho fa però sempre té convidats, i es curra uns sopars que t'hi cagues, un dia li hauré de dir que em convidi
• Ahman: Siri de naixement, i segons la Sofia es la versió alemanya de l'Alain, perquè diu que li agraden totes les dones.
• Micha: aquest és el pedazo de aleman que va amb la cistelleta de caputxeta vermella al súper.
• Hardy: és el guaperas 2, o això m'ha dit la Sofia, perquè la veritat es que ara no recordo quina cara té
• Patrick: l'autista del grup, quasi que no diu ni hola...

Bueno, crec que em deixò algú però és que ara mateix no em ve al cap. Però amb aquests si algun dia em sentiu dir algun nom raro estareu més o menys situats.

Bueno gent, que mestic morint de son, demà més.

Ens llegim

P.S. Per cert, que em va alegrar molt veure-us a tots (més o menys), un petó molt fort