domingo, 15 de abril de 2007

Rareses 1

Ahir vaig riure molt. I és que aquests alemanys són raros, raros, bueno, de fet ells deuen pensar el mateix de nosaltres. I és que la qüestió no és que un sigui més raro que l'altre sinó més aviat un tema cultural. Tothom està acostumat a fer les coses com les ha vist sempre, i quan vas a un altre país, per molt europeus que siguem tots ara, te n'adones que el que tu sempre havies acceptat com una veritat inamovible, doncs potser no ho és tant, i que a altres llocs tenen uns costums diferents dels teus. "Para muestra un botón", de fet tres:

Ahir a la tarda estava fent un volt per Tübingen amb la Ilka i el seu nòvio Tobias i vam entrar a un súper a comprar piles per a la meva càmera, quan ja estava pagant a la cua, l'Ilka va dir que anava a agafar una mica d'aigua que tenia set, em va dir si jo en voldria i li vaig dir que sense gas, plis (és que no el soporto). Doncs bé, va la xiqueta i se'm presenta amb un brick de llet, o això creia jo, perquè veritablement semblava un brick de llet però era un brick d'aigua!!!! I va i em diu que és la més barata, per a que després ens diguin als catalans que som garrepes!!!!

Després els vaig explicar el meu trauma amb l'arròs (mira cadascú amb el seu trauma, la Mònica no trobava llenties i jo no trobava arròs) i va decidir posar-hi remei. Total que em va portar a l'estànteria de l'arròs, me'ls miro tots i finalment trio un que hi diu Milch Reis i em diu, no aquest no, que és dolç, només serveix per a fer arròs amb llet (que ve a ser igual que el nostre arròs amb llet). Sort que la Mònica ja m'havia avisat i per tant jo ja sabia que per a fer arròs com a casa s'ha de fer amb aquest que ells diuen que és dolç, de fet si te'l mires és com el nostre. Però l'Ilka encara riu de que utilizem aquest arròs per a cuinar, jo no sé on li veu la gràcia, jeje. Total que li he promès una paella com deu mana, si trobo els ingredients, és clar, per a que deixi de riure.


I per acabar de riure, va i m'ensenya una cosa per a coure plàtans al forn!!!! Amb la forma d'un plàtan, és clar, no cal que us digui el que sembla, oi? Bueno, de fet ja ho esteu veien. Potser existeix allà també, però us juro que jo no ho havia vist mai...

Suposo que de coses com aquestes en trobaré un munt, o sigui que ja escriuré el Rareses 2, 3, 4 i els que calguin...

Ens llegim

5 comentarios:

Anónimo dijo...

vaya vaya con el cueceplátanos......si ya digo yo que estos alemanes son una cultura más avanzada. Hacen de cocer un plátano todo un arte. Por cierto, qué es eso de que les vas a hacer una paella????? NO NO!!! Arròs a la Cassola!!!!! (que te sale muy bien ;-))

Un abrazote

Jose

Sinuaini dijo...

Te ha molado el cueceplátanos, verdad? jeje. Bueno, quizá si que haga Arròs a la Cassola, que el pescado aquí está por las nubes.

Petonets

Anónimo dijo...

jajajaja, ja te rao el jose que son una cultura mes avancada, jajaj! bonissim!

nena, he anat llegint les teves explicacions i tia, aqui tb veuen cervesa durant els grups meetings. pero per fer-ho mes america, tb mengen pizza! a les 3-4 de la tarda! i tia, aqui el peix tb esta pels nuvols, a mi em demanen que els hi cuini una paella pero si m'he de deixar quasi 40-50 euros, ufff, no se, quasi q tb em passo a l'arros a la cassola, no hi havia caigut! encara et demanare l'adreca, ajajajaj!

et vaig llegint

petonets

Meri

Anónimo dijo...

uppps! volia dir que et demanare la recepta, jejeje, ja no se que dic!

meri

Sinuaini dijo...

M'alegro moltíssm que hagis escrit Txell, ja em pensaves que t'havies oblidat de mi, amb tants americans al voltant teu.

Un petó enorme guapa