Petites coses

És dissabte al matí i aquí estic esmorzant davant de l'ordinador quasi a l'hora en que els alemanys dinen i pensant que us podia escriure. La veritat és que no tinc cap nova aventura digna de ser explicada, però potser si petites coses, detalls que em fan somriure i que potser si els poso tots junts tenen la seva gràcia i tot. I es que aquests alemanys són un tant peculiars, potser és falta de costum, no ho sé, i quan jo torni a Barcelona em trobareu igual de peculiar, qui sap? On més ho noto és al laboratori, és clar, més que res perquè és on m'hi passo més hores. Ahir per exemple, hi havia seminari, tipus els que de vegades han fet al CSIC, en el que segur que és una aula de la universitat, amb taules i tal. Doncs bé, jo estava reunida amb els meus jefes (el Johannes i el guapo) i el Satoshi quan va ser l'hora i vam anar tots cap allà i quina és la meva sorpresa quan em trobo dues caixes plenes de cerveses, sucs i aigua, amb gas, és clar, per a que cadascú agafés el que volgués, això sí, després s'havia de tornar l'envas buit. I quan es va acabar la xerradeta, jo, que havia desconectat, passo de la modelització i més si és en anglès (sí, sí, allà tots els seminaris són en anglès), anava a posar-me a aplaudir quan veig que tothom es posa a donar cops a la taula!!!! eign???? Així és com aplaudeixen aquí??????

Una altra cosa que em sorpren és a l'hora de dinar, a part de l'hora, però a això quasi que ja estic acostumada, resulta que a vegades només dinen coses dolces, ahir per exemple un dels plats principals era Apfelstrudel (pastís de poma), però si això és el meu postre!!!!! I a més són supersònics, sempre acabo l'última (Marta Terrado: mentre tu dines un cop ells ho poden fer cinc, jeje) i quan ja han acabat llavors se'n van a un altre lloc a menjar-se el postre, encara que hagin dinat Apfelstrudel, raríssim, de veritat. De fet, crec que un dia faré un post sobre el menjador (Mensa pels amics, perquè dona per bastant).

L'altre dia anava pel carrer de tornada a casa i quasi em dona un colapse, vosaltres sabieu que el Camí de Santiago passa per Tübingen???? Doncs es veu que sí i des d'aquell dia, que vaig veure una enganxina de la famosa "concha" a un fanal que no paro, en trobo pertot arreu. Ho he mirat a internet i he trobat que a Wikipedia ho diu (http://es.wikipedia.org/wiki/Sch%C3%B6nbuch) i si ho diu a Wikipedia és que és veritat.

Per cert, que ahir vaig anar a pagar la residència, sí, si, he estat d'ocupa fins ara. I va ser tota una experiència, perquè aquella senyora només parlava en alemany i jo... doncs jo ho intentava, però es veu que no ho vaig aconseguir del tot, perquè em deia algo que no entenia, fins que al final la pobre dona va desistir, després vaig pensar que potser es referia a la fiança que se suposa que haig de pagar i que no he pagat. Bueno, però vaig pagar el mes d'abril i la dona ja es va preocupar de deixar-me ben clar, calendari en ma, que el 2 de maig haig de tornar i tornar a pagar.

I després de totes aquestes rareses i d'estar tot el dia parlant en anglès amb quatre paraules intercalades en alemany i arribar a la residència i adonar-te que mentre sopes serà el mateix però pitjor, perquè aquí parlen més alemany que anglès, només em queden ganes de conectar-me al messenger i parlar una mica en la meva llengua. Però ahir es veu que no era el meu dia, és clar, divendres i tothom se'n va de festa... Sort que vaig trobar un salvador que em va treure de l'avorriment i em va fer riure com feia dies que no feia, sí és que la webcam dóna molt de joc, oi que sí?

Ens llegim