I per fi... la residència

Avui que per fi ja tinc instal.lada la webcam que em van regalar els meus amics del laboratori (gràcies a tots) i amb la que he descobert que es poden fer fotos i m'he dedicat a fer un reportatge fotogràfic del que ara és casa meva. O sigui que aquí teniu la tan promesa descripció, amb suport gràfic, de la residència.

Quan vaig arribar a la Geigerle per primer cop (Charlottenstrasse, 8/230 72070 Tübingen, per a qui li interessi) els meus pares quasi cauen de cul perquè és una mica desastrosa. És velleta i està plena de trastos, de moooooooooooooolts trastos, i mooooooooooooltes bicis. I a més a més amb la pinta de hippie que tenia el noi que me la va ensenyar, amb nen petit inclòs, els meus pares van acabar de decidir que no era un bon lloc per a mi. Però la veritat és que tot i el desordre general, no està tant malament, i com que ja m'havien avisat... Us explico una mica: són 3 edificis, jo estic al B, que la veritat desentonen una mica amb la resta del carrer, perquè tot són casetes típiques alemanyes i això, doncs...no. Més aviat són uns edificis sesenteros de totxo marró no gaire agraciats. La foto de l'esquerra ja l'havia posat però es que em feia una mica de vergonya sortir al carrer amb el portàtil a la mà per a fer-ne una jo i a més il.lustra molt bé això dels edificis. I després entre els edificis hi ha arbres i tot i una mica de gespa i com que està fent bon temps doncs estan tots els alemanys prenent el sol com si estiguessin a l'estiu, en bikini i tot!!! I avui em penso que fan una barbacoa a l'edifici A.

Llavors puges les escales, jo estic al segon pis, i et trobes amb uns passadissos plens de trastos dels que a la gent no els hi cap a l'habitació, jo com que encara no he començat a acumular res, doncs ho tinc tot a dins, però suposo que tot arribarà. Això si, amb moltes plantes per tot arreu. Per als que em vingueu a visitar, que sapigueu que a la foto de la dreta hi teniu el llit, la meva habitació està just davant (la 230) i el labavo, del que no he fet cap foto, és sorpresa per als que vingueu, està just darrera del matalàs. La veritat és que el tema labavo és curiós, per una banda hi ha el water, que com que no els hi cabia una planta a dins, doncs l'han pintat a la paret, potser es pensen que farà bona olor igualment, jeje. I després hi ha la dutxa, de fet n'hi ha dues però com si només n'hi hagués una, perquè estan les dues dins d'un quartet amb una única porta, de forma que si no vols que et vegin en pilotes, doncs has de tancar la porta i per tant inutilitzes l'altra dutxa. Per mi que el disseny no és alemany perquè això no és gens pràctic.

Llavors tenim la cuina, plena de plantes, és clar, tot i que no s'aprecia a la foto. Bueno, de fet la foto només és mitja cuina, concretament la part de cuinar, després hi ha una taula enorme amb un munt de cadires, dos sofàs amb una tele i com a 3 o 4 neveres i congeladors, de fet tot això em quedava a l'esquena quan he fet la foto. Però és que hi havia un noi assegut al sofà i era una mica violent fer-li la foto. Més que res perquè l'acabo de conèixer i ni tan sols recordo com es diu. Doncs bé, la cuina està plena d'estris que ningú utilitza perquè fins ara tots els que he vist menjaven pizza, però jo aquesta nit faré una truita. De moment està bastant endreçada, ja veurem quan hagi arribat tothom (fins dilluns molts estan de vacances). I l'espai, doncs em toca un armariet molt petit (estan a l'esquerra de la porta del fons), una caixa al costat de la tele, on he posat la meva garrafa de 5 litres d'oli "virgen extra" amb denominació d'origen, perquè no hi cabia enlloc més, una de les estanteries d'una nevera i un calaix d'un congelador. Tot amb el correponent nom, és clar, espero que a mi no em desapareguin coses com a la Mònica, ja us aniré explicant. De moment ma mare ja m'ha dit que tregui l'oli d'allà que segur que als alemanys els agrada molt i me'l gasten. Per cert, que a la cuina hi ha el telèfon per si algú vol trucar en algun moment: 0049707143991, heu de dir el meu nom i que estic a l'habitació 230 i se suposa que algú em vindrà a buscar.

Ah, molt important, al soterrani de l'edifici C hi ha dues coses imprescindibles, una són les rentadores. A la foto no s'aprecia del tot bé, però hi ha dues rentadores que funcionen amb 0'50 euros. T'has d'apuntar a una llista per a demanar torn, per cert que jo ara haig d'anar a treure la meva, i allà mateix s'estèn la roba amb la dificultat de que no arribo als fils i hauré de pujar a una cadira, pot ser molt divertit, de fet si arribeu a llegir tot això és perquè no m'he matat allà emparrada, segur que les classes d'escalada ajuden, jeje. Doncs això, que vaig a estendre la roba, torno en 10 minuts, no marxeu. Ja ta, no he caigut de la cadira, però m'ha costat un munt trobar per on s'obria la porta de la rentadora. Bé, i l'altra cosa que hi ha a l'edifici C és el bar/sala de billar/fumadero, perquè se suposa que es pot fumar "de tot" segons em va dir el noi del nen petit i de fet l'olor que se sent ho demostra. Bueno, a la foto els billars no es veuen però estan allà, i l'olor és clar a vosaltres no us arriba però us asseguro que només entrar ja et col.loques.

I ja per acabar passem al meu regne, aquí és on he fet més fotos perquè no em veu ningú, jeje. És un habitació petiteta però amb una finestra enorme per on m'entra un sol al matí impressionant per ser Alemanya i sota la finestra la taula des d'on us estic escrivint això. La finestra, és clar, amb la corresponent cortina, sinó no seria jo. I al costat doncs una estanteria amb les meves espelmes, encens, bruixetes i alguna cosa de cadascú de vosaltres, que m'alegra el dia cada matí. I com no podia faltar, la SHISHA, que encara no he estrenat a Alemanya, però tot arribarà. Després hi ha el llit amb el meu fantàstic coixí lila, que em va salvar la vida perquè no hi havia coixí al llit i en vaig haver de comprar un. I alguns del meus ninos, algú en reconeix algun ;-) I l'únic que em falta ensenyar-vos és el labavo, que ve a estar just a la paret de darrera del llit i que sembla una tonteria però és fantàstic tenir-lo a l'habitació.

I amb això ja està tot, a més a més ja hauria d'anar acabant que haig d'anar a fer la truita i ja us he donat prou la tabarra, només dir-vos que us envio un petó molt fort des d'aquí i que si voleu conèixer tot això en persona ja sabeu que heu de fer.

Espero veure-us a tot molt aviat.