Quan arribes a un lloc on tothom es coneix i ets el nou, i a més a més ningú sap de la teva existència poden passar dues coses: que et llancis com un boig a presentar-te a tothom que et trobes i expliquis 30 cops al dia que has vingut a fer una estada de 6 mesos i que durant aquest temps estaràs a la residència amb tots ells, però que no tens ni idea d'alemany i que per tant si es volen comunicar amb tu t'hauràn de parlar en anglès, o que, com jo vaig fer fins ahir, saludis tímidament amb un hallo i corris a tancar-te a l'habitació perquè no et ve gens de gust de posar-te a explicar la teva vida i menys en un idioma del que només saps 4 paraules.
Però de qualsevol manera arriba un dia en el que has d'entrar a la cuina i fer-te el sopar ( que quedi clar que m'ho vaig estar pensant durant 5 minuts) perquè se t'ha acabat el pa i pernil que tenies a l'habitació i aquella mateixa tarda has anat a comprar al super, o sigui que ara l'excusa de "no tinc res per a cuinar" ja no serveix. I quan arriba aquest moment saps segur que et trobaràs algú, perquè la cuina està compartida per unes 15 persones, i segur que hi ha algú que te gana a la mateixa hora que tu, i més quan t'han portat a dinar a les 12 del migdia.
Jo he trigat tres dies en llançar-me a l'aventura ( i això que tots em considereu tan oberta) però haig de reconèixer que no va ser tant terrible. Tot era posar-s'hi, perquè em vaig presentar al primer que va arribar i a partir d'aquí tot va anar rodat i crec que en una hora ja em coneixia oficialment la meitat de la població del meu edifici. Clar que el fet que dues de les noies em convidessin a un te va ser un punt important, bueno, això i el fet que m'oferís a fer alguna sessió de Spanish cuisine. Llavors descobreixes que n'hi ha dos o tres que xapurregen castellà, que l'anglès el tenen fatal i que els fa molta il.lusió que els diguis que vols que et parlin en alemany, clar queno m'entero de res.
En resum, que avui he anat a esmorzar a la cuina d'una altra manera, amb la sensació que només en una nit la residència havia passat a ser una mica més casa meva, que ara ja començava a formar part del grup de gent que viu allà. És una bona cosa, oi?
Me'n vaig a treballar, que aquest és un pas que encara no he donat, però a poc a poc, no?
Ens llegim,
Encara us dec la descripció de la meva residència, no us penseu que ho he oblidat.
Però de qualsevol manera arriba un dia en el que has d'entrar a la cuina i fer-te el sopar ( que quedi clar que m'ho vaig estar pensant durant 5 minuts) perquè se t'ha acabat el pa i pernil que tenies a l'habitació i aquella mateixa tarda has anat a comprar al super, o sigui que ara l'excusa de "no tinc res per a cuinar" ja no serveix. I quan arriba aquest moment saps segur que et trobaràs algú, perquè la cuina està compartida per unes 15 persones, i segur que hi ha algú que te gana a la mateixa hora que tu, i més quan t'han portat a dinar a les 12 del migdia.
Jo he trigat tres dies en llançar-me a l'aventura ( i això que tots em considereu tan oberta) però haig de reconèixer que no va ser tant terrible. Tot era posar-s'hi, perquè em vaig presentar al primer que va arribar i a partir d'aquí tot va anar rodat i crec que en una hora ja em coneixia oficialment la meitat de la població del meu edifici. Clar que el fet que dues de les noies em convidessin a un te va ser un punt important, bueno, això i el fet que m'oferís a fer alguna sessió de Spanish cuisine. Llavors descobreixes que n'hi ha dos o tres que xapurregen castellà, que l'anglès el tenen fatal i que els fa molta il.lusió que els diguis que vols que et parlin en alemany, clar queno m'entero de res.
En resum, que avui he anat a esmorzar a la cuina d'una altra manera, amb la sensació que només en una nit la residència havia passat a ser una mica més casa meva, que ara ja començava a formar part del grup de gent que viu allà. És una bona cosa, oi?
Me'n vaig a treballar, que aquest és un pas que encara no he donat, però a poc a poc, no?
Ens llegim,
Encara us dec la descripció de la meva residència, no us penseu que ho he oblidat.
2 comentarios:
Això, això, ves coneixent gent que en dos dies ja és cap de setmana i s'haurà de sortir de festa, no?
Eo guapis!!
A poc a poc les coses es van posant al seu puesto. Tu no et preocupis, que ja veuras com d'akí 4 dies te'ls poses a tots a la butxaca!Ànims nena!!!
Publicar un comentario