martes, 10 de abril de 2007

Com anar al súper i no morir en l'intent

Sí, per fi aquesta tarda he anat a comprar menjar, que la cosa començava a ser preocupant. I ha sigut tota una experiència...

Per començar només entrar per la porta et trobes les verdures, ja em direu quina lògica té això, si les poses al principi quan omples el carro amb la resta de coses se't xafen, no vull ni saber com han quedat els plàtans. I a més a més els preus no estan com per a llençar res, els pebrots valien 6,99 euros!!!!!, he decidit que podia viure sense pebrots... Això si, tenen 30 classes de patates i les taronges són d'Spanien, ah i els kiwis els venen per unitats, però si en compres 6 et fan rebaixes.

L'ordre d'aquests alemanys no hi ha qui l'entengui, ara que ja em sabia el dels supers d'allà i es veu que no té res a veure... la pasta està a sobre dels congelats, trobar les galetes ha sigut tota una odissea, i encara rai que les he trobat perquè en el cas de l'arròs he desistit quan portava tres voltes a les estanteries, en una altra ocasió serà, així com els haig de fer una paella als de la residència!! I la llet no podia estar més amagada, hi havia quatre briks mal comptats i ha sigut impossible endevinar si l'estava comprant sencera o desnatada, ja us ho diré quan la tasti. Ara, això sí, la quantitat de iogurts que tenen és impressionant, però els venen d'un en un, total que n'he agafat un de cada per a tastar-los, jeje. Una altra cosa en la que hi ha molta varietat és amb salses, vinagres i històries vàries per a amanir l'amanida, jo crec que si li posen tot això el gust de l'enciam es deu perdre del tot, si fins i tot hi havia una garrafa de 5 litres de vinagres, impressionant.

La part del sabó ha sigut curiosa, aquesta gent només es deu rentar els cabells, perquè tenien com a 50 classes de xampú, però trobar un gel de mida gran ha sigut d'allò més complicat. I no cal que us expliqui per a la roba, no estic segura d'haver agafat sabó o suavitzant.

I el més interessant ve al final... no donen bosses, però com que sóc una dona preparada per a la vida moderna, doncs havia sigut previsora i portava una motxil.la a l'esquena amb una bossa enorme a dins. Però es veu que no he sigut suficientment previsora perquè he patit molt fins arribar a la residència, i això que el súper no està gaire lluny... em pensava que perdia tota la compra pel camí. Em penso que hauré d'anar a comprar més sovint i menys quantitat.

Bueno xiquets, més a la propera.

Ens llegim.

1 comentario:

crises dijo...

Ei, m'encanten les aventures de supermercats. De fet, és una de les primeres coses que vaig quan marxo a un altre país. Endinsant-te als súpers comprens una mica millor com són, veus què mengen i que no...

M'ha sorprès que volguéssis trobar arròs... Allà? A Alemània? Que jo sàpigue son més de menjar pataca que no arrossos. ;)

En tema gel de bany, podria ser que facin com els anglesots: allà els gels són escassos perquè usen uns sabons líquids que, tot s'ha de dir, són molt agressius per la pell.

I molt bé que no donin bosses: com s'ha de fer, si vols bossa, la pagues.

Des de la meva experiència et recomano que no facis gaires compres grans: si has de compartir cuina, seeeeempre pot ser que t'acabi desapareixent algo. Pots tenir lo bàsic i anar a fer la compra cada dia xino xano dels productes més frescos.

Per cert, sobre la llet... No potser que beguin llet fresca i en comptes de tenir un munt de varietats en brik tinguin ampolles de plàstic a la nevera?

Continua explicant coses que és molt bo. ^_^