Vista germanil

És dissabte al matí i haig d'anar al laboratori, però no em ve de gust, com podeu suposar. O sigui que he decidit que primer us posava al corrent d'aquesta última setmana. El meu germà i la nòvia van arribar dissabte i tot i anar mig resacosa per una festa del divendres els vaig anar a buscar a l'aeroport. Mai m'hagués pensat que em faria tanta il.lusió veure el meu germanet!! I és clar, jo ja tenia un programa turístic ben atapeït per a que no s'avorrissin, i la veritat és que tot i només van estar 4 dies per aquí, vam fer de tot. Però em penso que algunes de les coses us sonaran repetides, i és que hi ha certs llocs i activitats que són fixes en el meu programa, jeje. Per començar, a que ja us ho imagineu???? Doncs si, vam anar en stocherkahn, i és que jo ja li estic agafant el truquillo a conduir la barqueta aquesta i la veritat és que el meu germà en només una horeta ja es va tornar un expert. Però aquest cop no vam fer barbacoa, que ara al vespre ja comença a fer fresca, sinó que vam fer un passeig a mitja tarda, per a després seguir amb la visita turística pel poble, que els va encantar. Inclòs el cementiri, que encara no li havia ensenyat a ningú i és una monada (Su, a ti seguro que te gustaría)

Diumenge va ser el dia llarg, i és que, tot i no aixecar-nos gaie aviat perquè dissabte vam anar a fer un cocktail, vam agafar el cotxe i ens vam plantar a dos castells a tres hores de Tübingen, el Schloss Linderhof i el Schloss Neuswanstein, dos dels castells De Ludwig II, el que li diuen el rei de conte de fades, i és que els seus castells són preciosos, tant per dins com per fora, i la veritat val la pena fer el viatge. Però al segon vam arribar bastant tard i de fet no el vam poder veure per dins... un pena, però ja coneixeu els horaris dels alemanys. De fet vam creuar fins i tot a Austria perquè el camí era més curt que anar per Alemanya, coses de la vida. I el paisatge per allà baix la veritat és que és molt més impressionant que per aquí, clar, estan als Alps, encara que només sigui al principi.

Dilluns tocava currar, estic molt enfeinada amb els meus experiments, o sigui que els vaig deixar sols per a que anessin a voltar i de pas compressin tot el necessari per a la paella multitudinaria que tenia organitzada per a la nit. Van fer una gran compra, no es van deixar res, els ha costat menys descobrir com van els supermercats alemanys que a mi :-( Però abans de fer la paella encara vam tenir temps per a visitar un poblet preciós que hi ha relativament aprop de Tübingen. Tot i que temps no en vam tenir gaire i lo de relativament... doncs això, que és relatiu. Ens va costar un munt arribar fins al poble i vam haver de sortir corrents perquè feiem tard per a preparar la paella. El pobre Kit va patir lo seu per a portar-nos fins a casa, però bueno, ha estat tota la setmana descansant. Però bueno, vam arribar a temps i el sopar va ser un exit de participació (12!!!!!!!!!). Sort que van fallar 3 perquè a la taula no hi havia més lloc i per suposat la paella també va ser un èxit :-). I després cerveseta al Neckarmüller (per a mi vi) amb molta més gent. Per tant aquí els dos visitants van conèixer tots els meus amics i van parlar un anglès fantàstic, ho haig de reconèixer. Felicitats!!!

Que em queda??? Ah sí, dimarts al matí bicicletada a Bebenhausen tot un clàssic, on els nens s'ho van passar teta, si us puc penjar el video riureu una estona. I mira que va ser difícil aconseguir bicis de la nostra mida, al pobre del meu germà li va tocar la del Dietmar, que és bastant alt i arribava als pedals pels pèls, però es que no podíem baixar el seient. I jo, doncs vaig haver de deixar la meva a la Vero perquè l'altra bici que teniem, del Prasesh, no te frens!!!! i sempre és preferible que és mati l'amfitriona abans que la convidada. Però vam arribar sencers, encara em pregunto com. I a més a més vam visitar el monestir per dins, que és una monada. I per la tarda un altre classic: Schloss Lichtenstein. Juro aquí, davant de molts testimonis que no tornaré a aquest castell, que ja hi he anat 5 vegades i me'l se de memòria, que és bonic però ja cansa. I per acabar la jornada que millor que un berenar (tot i que els alemanys no saben que és això) a base de pastissos típics alemanys??

I fins aquí la crònica de la setmaneta, la resta de dies treballant moooooolt, però bueno també vaig tenir sessió de guitarra :-))))) Que ara li estic ensenyant cançons en castellà, Ismael Serrano, concretament. I ara al laboratori, que les meves mostres m'estan esperant.

Ens llegim.