La setmana passada

CAPÍTOL 1: dijous

Va ser un dia de mal temps, com tot el mes de juny, de forma que vam decidir traslladar el nostre pícnic internacional a la meva residència. La cuina de Geigerle és bastant gran, però tot i així quan van aparèixer les 11 persones que participaven en el nostre sopar internacional, cadascuna carretejant menjar del propi país per a un regiment vaig pensar que se'ns quedaria petita. I així va ser, ja que pel camí es van afegir 3 companys de la residència que es disposaven a cuinar mentre nosaltres sopàvem i degut a la meva insistència van decidir abandonar el seu menjar i aprofitar els excedents del nostre. Va ser un sopar del més variat: arròs nepalí, pollastre de Bangladesh, experiment colombià, amanida ucraniana, maultaschen de Tübingen, patates amb quark al més pur estil alemany, una mena de creps xinesos, fideus també xinesos, truita espanyola i postre turc (crec que no em deixo res...). Em va encantar el sopar, m'ho vaig passar molt bé però a més a més passarà a la història perquè el Prasesh, el noi nepalí, va portar la guitarra i ens va amenitzar, juntament amb una altra guitarra que va sorgir i que es va passejar per tota la taula, amb un concert magnífic en el que hi havien incloses dues cançons de Blackmore's Night, quasi em moro del gust allà mateix. Però enlloc d'això quan la gent va començar a marxar em vaig traslladar amb el Dietmar i el Muhit a la festa que feien a la terrassa per acomiadar a la Nicole... vaig arribar al llit a les 2 de la matinada després de recollir la cuina, aquest és el problema de ser l'amfitriona.

CAPÍTOL 2: cap de setmana

Quan te n'has anat a dormir a les dues de la matinada i el despertador sona a les 5 el més probable és que no et despertis. Sort que m'havien de portar a l'aeroport en cotxe que sinó perdo l'avió a Κρήτη (Creta), però bueno, al final el vaig agafar, tot i que una mica més estressada del compte. Arribar a Creta i veure brillar el sol en un cel sense núvols, poder abandonar la jaqueta i posar-te les ulleres de sol perquè sinó no veus res... em penso que mai m'havia fet tanta il.lusió passar calor. Allà tenia a la Mònica i al Nuno esperant-me amb el cotxe de lloguer amb el que vam recórrer la part oest de l'illa. Abans però imprescindible la compra d'un barret (moníííííssim) i l'untació de crema solar a totes les parts visibles del cos, i tot i això ens vam cremar. El cap de setmana va consistir en: una barreja de visites culturals, als palaus minoics de Κνωσός (Knossos) i Φαιστός (Festos); una extensa visita a unes quantes de les millors platges de l'illa, amb bany inclòs, evidentment; un recorregut per les dues ciutats més boniques: Χανιά (Hania) i Ρέθυμνο (Rethymno) i, sobretot, un festí gastronòmic digne dels prínceps dels palaus que vam visitar i on les dues mig alemanyes ens vam dedicar a menjar tot allò que no existeix a Alemanya. És un resum molt resumit en el que no s'aprecia per a res tot el que vam fer i com ens ho vam passar de bé recorrent l'illa i disfrutant de les mini-vacances, però és que és tard i demà toca treballar molt, o sigui que ja us explicaré més quan us ensenyi les fotos, perquè a més a més el blog no em deixa penjar les de la Mònica.

Ens llegim