Alemania

Aquí estic, en un país estranger en el que parlen una llengua indesxifrable disposada a començar un blog, qui m'ho havia de dir temps endarrera, i quina és la meva sorpresa en descobrir que des d'aquí el blog que vaig obrir abans del meu trasllat a les terres germàniques està en alemany!! Total, que no entenc res i ho estic fent per intuició, espero que funcioni.

Doncs bé, aquí em teniu, a una habitacioneta acabada de pintar de blanc on he posat les quatre coses que m'identifiquen com a persona, per a sentir-me una miqueta com a casa, escoltant l'emisora que he trobat on posaven més música i xerraven menys i disposada a explicar les meves aventures per aquest país estrany, en el que la bici és una de les reines, la patata és l'altra, i a les 8 de la tarda ja no hi ha ni una ànima al carrer.

I ja fa una setmana que, excepte els meus pares, ningú sap res de mi perquè el procés per a tenir internet ha resultat més difícil del que jo creia. Durant aquests dies m'han passat pel cap mil coses per a explicar en aquest acabat d'inaugurar blog, però tot i que entre tots m'heu omplert la maleta de llibretes per a les meves vivències, he comès l'error de no apuntar-les i ara no sé per on començar. Deu ser el famòs pànic de la pàgina en blanc... O sigui que no começaré bombardejant-vos amb les vivències d'una setmana sencera, m'esperaré a que tot torni al seu lloc i quan estigui més o menys aclimatada al que serà el meu ambient durant 6 mesos ja us aniré explicant. Qui sap, potser serà aquesta nit mateix, després d'omplir la panxa amb les restes de pernil que han quedat del que van portar els meus pares.

Ens llegim.

De moment aquí teniu una foto del poble i una de la residència per anar obrint boca.